Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

15. Trastorns aerodigestius

El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de les vies aerodigestives, concretament en les alteracions de la veu, la deglució i la respiració, i ha de mantenir una formació específica i actualitzada en aquest àmbit.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns aerodigestius, promou la creació i validació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural català i castellà.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència en el tractament dels trastorns aerodigestius, fomentar la col·laboració entre professionals i la participació activa de la persona i el seu entorn. Aconsella evitar pràctiques clíniques no fonamentades científicament.

Definició

Els trastorns aerodigestius són afeccions o malalties de les vies aerodigestives, incloses les vies respiratòries (faringe i laringe), les vies pulmonars (tràquea, bronquis i pulmons) i el tracte digestiu superior (esòfag), que poden afectar les funcions respiratòries i de deglució. Els trastorns aerodigestius, o el seu maneig (per exemple, cirurgia, intubació), poden provocar problemes de veu o de deglució, així com problemes a les vies respiratòries. Aquest serà el terme que farem servir per reunir cinc trastorns d’aquesta àrea en què els professionals logopedes poden tenir alguna funció: la síndrome de l’apnea obstructiva del son (SAOS), la tos crònica, el moviment paradoxal dels plecs vocals (MPPV), el reflux faringolaringi (RFL) i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).

Síndrome de l’apnea obstructiva del son (SAOS)
La SAOS és un trastorn respiratori caracteritzat per una obstrucció parcial prolongada de la via aèria superior o una obstrucció intermitent completa que interromp la ventilació normal durant el son i els seus patrons normals.

Tos crònica
La tos crònica es defineix com una tos que dura més de 8 setmanes en adults i més de 4 setmanes en nens. La tos crònica es pot anomenar «síndrome de tos somàtica» en absència d'una causa coneguda o «tos tic» quan s'acompanya de característiques clíniques bàsiques dels tics.

Moviment paradoxal dels plecs vocals (MPPV)
El moviment paradoxal dels plecs vocals és l’adducció intermitent i episòdica dels plecs vocals durant la inspiració. Durant els episodis, els plecs vocals s’acosten parcialment o totalment i restringeixen el pas de l'aire als pulmons. El MPPV pot ocórrer de manera aïllada, o pot coexistir amb altres afeccions, incloent-hi trastorns pulmonars (per exemple, asma), anomalies laríngies i patologia cardíaca. Al voltant del 29 % - 40 % de les persones amb MPPV també tenen asma.

Reflux faringolaringi (RFL)
El flux de contingut estomacal àcid per l’esòfag fins a la zona faringolaríngia determina l’aparició d’alteracions en la mucosa respiratòria. Aquestes alteracions provoquen alteracions de la veu i sensacions d’inflamació faríngia i poden coexistir amb els símptomes del trastorn per reflux gastroesofàgic. La paraula reflux prové del llatí re, que significa ’tornar’, i fluere, ’fluir’. El reflux faringolaringi (RFL) es refereix al retorn del contingut gàstric cap a la zona de la laringe i la faringe. Aquest fet és compartit pel reflux gastroesofàgic (GERD, de l’anglès Gastroesophageal Reflux Disease), que es defineix com l’ascens del contingut estomacal cap a l’esòfag. Si bé ambdues patologies comparteixen el mateix punt de partida, són considerades diferents, amb símptomes i necessitat de tractament diferents.

Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)
La malaltia pulmonar obstructiva crònica és una malaltia pulmonar comuna que redueix el flux d’aire i causa problemes respiratoris. A vegades s'anomena emfisema o bronquitis crònica. En les persones amb MPOC, la mucositat destrueix o obstrueix els pulmons.