Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
15. Trastorns aerodigestius
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de les vies aerodigestives, concretament en les alteracions de la veu, la deglució i la respiració, i ha de mantenir una formació específica i actualitzada en aquest àmbit.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns aerodigestius, promou la creació i validació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural català i castellà.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en l’evidència en el tractament dels trastorns aerodigestius, fomentar la col·laboració entre professionals i la participació activa de la persona i el seu entorn. Aconsella evitar pràctiques clíniques no fonamentades científicament.
Impacte en la vida de la persona
La CIF (per les sigles en anglès d’ICF, International Classification of Functioning, Disability and Health) va ser desenvolupada per l’OMS (2001) amb l’objectiu d’oferir una perspectiva biopsicosocial de la salut. Proporciona un marc per abordar la discapacitat i el funcionament d’una persona en el seu context i en la seva vida quotidiana. De manera general, els trastorns aerodigestius impliquen funcions mentals (b1), de la veu i la parla (b3), respiratòries (b440-b455) i relacionades amb la força, el to i la resistència muscular (b730, b735 i b740).
Síndrome de l'apnea obstructiva del son
La SAOS afecta significativament la qualitat de vida dels pacients, causa somnolència diürna excessiva, fatiga crònica, irritabilitat i problemes de concentració. Impacta negativament en les relacions socials i laborals, augmenta el risc d'accidents i pot provocar problemes cardiovasculars i metabòlics. Els pacients sovint experimenten dificultats en el rendiment laboral i en les activitats diàries, així com problemes de relació amb la parella a causa dels roncs i de la fragmentació del son.
Tos crònica
La tos crònica pot afectar significativament la qualitat de vida dels pacients. Pot causar trastorns del son, fatiga, dolor muscular, incontinència urinària i aïllament social. Els pacients sovint experimenten dificultats en les activitats diàries i en les interaccions socials per culpa de la tos persistent.
Moviment paradoxal dels plecs vocals
El MPPV pot causar episodis de dificultat respiratòria que afecten la qualitat de vida dels pacients. Pot limitar les activitats físiques, causar ansietat i impactar negativament en la vida social i laboral dels afectats.
Reflux faringolaringi
El RFL pot causar símptomes com ronquera, tos crònica i sensació de "nus a la gola" que afecten la qualitat de vida dels pacients. Pot impactar negativament en la comunicació, l'alimentació i el son, i això afecta les activitats diàries i les relacions socials. Sovint els pacients amb RFL s’habituen a la seva simptomatologia i la combaten amb tractaments farmacològics exclusivament simptomàtics o amb adaptacions més o menys orientades de la seva dieta. Les restriccions alimentàries acaben sent un element normalitzat de la seva vida. Si el RFL afecta greument la qualitat de la seva veu, aquesta sí que és viscuda com una pèrdua substancial de qualitat de vida.
Malaltia pulmonar obstructiva crònica
La MPOC té un impacte significatiu en la qualitat de vida dels pacients. És una de les causes més importants de mala qualitat de vida i pèrdua d'esperança de vida. Els pacients experimenten símptomes com tos, expectoració i dificultat respiratòria que limiten les seves activitats diàries. La MPOC també causa freqüents visites mèdiques i hospitalitzacions, especialment degut a les reaguditzacions, fet que afecta la vida social i laboral dels pacients. A mesura que s'agreuja la malaltia, resulta més difícil fer les activitats quotidianes habituals, sovint per la manca d'aire. La malaltia pot tenir conseqüències econòmiques considerables per culpa de la limitació de la productivitat a la feina i a la llar, així com pel cost del tractament mèdic.
El CLC orienta els professionals clínics, investigadors i estudiants a fer estudis per crear conjunts bàsics de categories de la CIF (Core Sets) per a la identificació dels elements en què incideixen els trastorns aerodigestius.