Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
9. Disàrtria
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.
Avaluació del context
Les entrevistes amb el pacient i el seu entorn han de servir per a la identificació de barreres contextuals i dels facilitadors. S’han d’avaluar els codis CIF que poden suposar factors facilitadors o dificultats, entre els quals trobem les relacions familiars (e310 i e 315), els cuidadors i personal d’ajuda (e340) i l’ús de productes i tecnologia per a la comunicació (e125).
En el moment de publicació d’aquest document no es coneixen proves d’avaluació d’aspectes relacionats amb la participació, les activitats, la qualitat de vida i el paper del context en la malaltia disàrtrica.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació d’instruments en català i castellà d’avaluació de les necessitats de la persona i el seu context.