Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
9. Disàrtria
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.
Avaluació integral
El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a avaluar els següents elements de la disàrtria.
D'acord amb la CIF, es realitza una avaluació integral per identificar i descriure:
- Deficiències en l’estructura i en les funcions corporals, amb especial referència a les relacionades amb la parla.
- Limitacions en l’activitat i la participació, inclosa la comunicació funcional i les interaccions socials i l’impacte de la parla en la qualitat de vida, tenint en compte l’impacte de les limitacions en els rols socials de l’individu dins de la seva comunitat.
- Factors contextuals (ambientals i personals) que serveixen de barrera o de facilitadors de l’èxit de la comunicació i la participació en la vida.