Addenda. Qualitat i seguretat en la pràctica logopèdica

Les condicions de seguretat física són la base tangible de qualsevol intervenció logopèdica segura i de qualitat. Qualsevol espai on es desenvolupi una activitat terapèutica, preventiva o d’avaluació ha de complir uns requisits mínims d’habitabilitat, accessibilitat i manteniment. Aquests requisits no són estàtics, sinó que s’han d’adequar a les necessitats específiques de cada pacient i de cada intervenció.

Espais i instal·lacions segures
L’espai físic ha de ser accessible per a persones amb mobilitat reduïda, discapacitats sensorials o altres condicions que requereixin adaptacions. Les portes, els passadissos i els lavabos han de complir les normatives d’accessibilitat vigents. A més, cal garantir una senyalització clara, una il·luminació adequada i una ventilació òptima.

Mobiliari i equipament
El mobiliari ha de ser estable, ergonòmic i adaptat a la franja d’edat i a les condicions físiques del pacient. Les cadires ajustables en alçada, les taules sense vores punxants i els suports específics per a materials són elements que contribueixen a una pràctica segura. Igualment, el logopeda ha de vetllar per la correcta disposició del cablejat i dels equips electrònics per evitar caigudes o accidents elèctrics. Cal recordar que el mobiliari ha de garantir la seguretat i el benestar tant dels pacients com dels professionals, que l’utilitzen durant moltes hores al dia.

Els equips tècnics, com ordinadors, audiòmetres, aparells de registre de veu o micròfons, han de passar revisions periòdiques per garantir-ne el funcionament i la seguretat elèctrica. Una fallada tècnica durant una sessió pot suposar no només una interrupció, sinó un risc en determinades proves.

Higiene i control d’infeccions
La neteja i la desinfecció de l’espai i dels materials són imprescindibles. Cada sessió ha de començar amb la desinfecció de superfícies de contacte habitual, com taules, cadires, manetes i teclats, sempre que la prudència o les circumstàncies ho facin necessaris. Els instruments que entren en contacte amb la boca, com espàtules o sondes, han de ser d’un sol ús o esterilitzables.

El rentat de mans abans i després de cada sessió és una norma bàsica, igual que l’ús de guants quan es fan exploracions intraorals o proves que impliquin contacte directe amb mucoses.

Seguretat alimentària i disfàgia
Un àmbit especialment sensible dins la logopèdia és la intervenció en disfàgia, en els trastorns funcionals de la deglució i en el trastorn de l’alimentació en la primera infància (TAP). Treballar amb pacients que tenen dificultats de deglució implica gestionar aliments i líquids de manera extremadament curosa. És necessari disposar d’un espai específic per a la preparació d’aliments, amb superfícies netes i productes adequats.

Els materials que entren en contacte amb aliments —guants, gots, culleres, espessidors— han de ser nets, i els sobrants que es puguin contaminar s’han de rebutjar immediatament. La seguretat alimentària en trastorns de la deglució és un àmbit que requereix competències específiques, motiu pel qual el CLC promou que s’estableixin protocols conjunts amb equips de nutrició i infermeria.

Exploracions intraorals, laríngies i otoscòpiques
Algunes de les proves i instruments que els logopedes han de fer servir per valorar la fonació o les funcions orals es poden considerar que envaeixen el cos del pacient (com guants, mirallets, depressors o els mateixos dits). Cal recordar que aquestes proves i procediments s’han de realitzar en consultes o centres sanitaris que puguin respondre davant de qualsevol eventualitat que suposi un risc per al pacient. En alguns casos, la realització d’aquestes proves pot posar de manifest situacions que requereixen derivació immediata a un altre professional, com un otorrinolaringòleg. El logopeda ha de conèixer els seus límits competencials i actuar sempre dins del marc legal i ètic.

Les exploracions que impliquen manipulació directa dins del cos del pacient, com són la inspecció de la cavitat oral, la laringe o l’ús d’otoscopi i de rinolaringoscopi, s’han de fer seguint protocols estrictes d’higiene i de seguretat. El professional ha de portar guants i assegurar-se que el pacient està còmode i ben informat sobre la maniobra. Els espèculs de l’otoscopi han de ser d’un sol ús o esterilitzables.