Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
3. Afàsia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i el tractament rehabilitador i de manteniment dels trastorns del llenguatge, inclosa l’afàsia.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en l’afàsia, i promou el desenvolupament d’instruments adaptats a la llengua i la cultura del nostre entorn.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en proves científiques, centrat en la persona i la seva realitat comunicativa, amb la col·laboració de les famílies i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Estratègies d'intervenció logopèdiques
No hi ha cap tractament universalment acceptat que es pugui aplicar a totes les persones amb afàsia i, normalment, els logopedes seleccionen una varietat d’aproximacions teòriques, models i tipus d’intervencions diferents per gestionar i facilitar la rehabilitació. El Royal College of Speech and Language Therapists considera intervenció qualsevol forma de tasca o metodologia de pràctica dirigida amb l’objectiu de millorar les habilitats, les activitats o la participació en llenguatge o comunicació. De la mateixa manera, cal individualitzar la intervenció, ja que no hi ha dues persones amb afàsia que tinguin unes característiques lingüístiques i personals iguals, els recursos de rehabilitació s’han d’adaptar a les necessitats i a la tolerància del pacient.
L’oferta global de l’atenció en rehabilitació al llarg de la malaltia ha de ser complementària i integrada. Els serveis comunitaris de rehabilitació s’han d’activar de manera que hi hagi una continuïtat assistencial per al pacient i la seva dotació ha de ser, per tant, suficient per garantir aquesta continuïtat.
Els logopedes han de ser els professionals que valorin la conveniència d’un tractament de logopèdia intensiu, segons la guia «Principios básicos de la neurorrehabilitación del paciente con daño cerebral adquirido. Recomendaciones de la Sociedad Española de Neurorrehabilitación» en la seva actualització de l’any 2020:
- Les persones amb afàsia després d’un mes d’haver patit el dany cerebral haurien de tenir accés a una rehabilitació intensiva per afàsia si poden tolerar-la.
- Els pacients han de rebre tractament rehabilitador d’intensitat i duració apropiades, dissenyat individualment per satisfer els màxims objectius de recuperació tenint en compte el seu grau de tolerància.
El tractament dels dèficits lingüístics associats al dany de l’hemisferi dret se centra normalment en el discurs narratiu i conversacional, la comprensió i gestió de significats alternatius i la pragmàtica.
- Les habilitats narratives i de discurs conversacional inclouen la capacitat de fer inferències i comprendre significats globals del discurs.
- Comprendre i gestionar significats alternatius implica la capacitat de comprendre ambigüitats lèxiques, generar significats alternatius i comprendre el llenguatge no analfabet.
- El tractament dels dèficits pragmàtics se centra en la millora de les habilitats per donar suport a una comunicació social amb èxit en diversos entorns.
- El tractament dels dèficits prosòdics es focalitza en les variacions de to, sonoritat i ritme, les característiques suprasegmentals de la comunicació que transmeten significat. El tractament pot abordar dèficits expressius o dèficits receptius.