Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
11. Trastorns de la ressonància
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la ressonància, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, així com en les tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla i la ressonància afectades.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns de la ressonància, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la comunicació, la qualitat de vida i l’autoimatge de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, neuròlegs, otorrinolaringòlegs, estomatòlegs, cirurgians maxil·lofacials, psicòlegs i professionals de la veu artística quan sigui necessari, i promou la prevenció, la sensibilització, la derivació adequada i l’aplicació de mesures de seguretat en els centres sanitaris per a la realització de les exploracions i dels tractaments.
Rol del logopeda
Els logopedes són els professionals competents per a la realització dels tractaments preventius, rehabilitadors i de manteniment dels trastorns de la parla i de la ressonància. Aquesta atribució es desprèn de l’article 7.2f de la LOPS, que afirma que els logopedes desenvolupen les activitats de prevenció, avaluació i tractament dels trastorns de la parla, mitjançant tècniques terapèutiques pròpies de la seva disciplina. De la mateixa manera, de l’Ordre CIN/726/2009 que estableix els requisits mínims per a la verificació dels títols que habiliten per a l’exercici de la professió de logopeda, és palès que els logopedes graduats coneixen les bases anatomicofisiològiques de la parla, els seus trastorns i les tècniques i instruments per al seu diagnòstic logopèdic i les estratègies terapèutiques. Aquesta visió la comparteixen els documents de perfil professional, que declaren que la logopèdia té com a finalitat millorar les qualitats alterades de la parla i de la ressonància.
L’atenció a les persones amb alteracions de la ressonància ha de tenir en compte no només els elements estrictament anatomicofisiològics sinó també l’impacte en l’autoimatge i en les relacions socials que aquesta modalitat de parla suposa.
El CLC orienta els professionals a mantenir una formació continuada en aquests aspectes que sovint no es consideren en l’atenció a la salut i que, fins i tot, han estat qualificats de logopèdia estètica. Els logopedes han de vetllar per la millora de la qualitat de vida de les persones, la millora de les característiques de ressonància de la parla, uns trets que no han de ser considerats banals.