Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

11. Trastorns de la ressonància

El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la ressonància, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, així com en les tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla i la ressonància afectades.

El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns de la ressonància, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la comunicació, la qualitat de vida i l’autoimatge de les persones afectades.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, neuròlegs, otorrinolaringòlegs, estomatòlegs, cirurgians maxil·lofacials, psicòlegs i professionals de la veu artística quan sigui necessari, i promou la prevenció, la sensibilització, la derivació adequada i l’aplicació de mesures de seguretat en els centres sanitaris per a la realització de les exploracions i dels tractaments.

Requisits d'alta

Per valorar l’estat funcional del pacient en el moment de l’alta es duu a terme una nova avaluació amb les mateixes proves i escales de la valoració inicial i s’informa del resultat obtingut després del procés d’intervenció.

Es considera que el tractament pot finalitzar quan l’avaluació integral informa que l’estat del pacient ha millorat en el seu grau de severitat o bé quan:

Les tasques del tractament són de naturalesa repetitiva i ja no suposen canvis en les capacitats, o el pacient no requereix un seguiment constant per completar les tasques.
El pacient ha assolit el nivell més alt de capacitat funcional possible, ja que no s’observen millores.
La intel·ligibilitat de la parla de l'individu no perjudica la participació en les activitats i no afecta l'estat de salut, la seguretat i la independència.
La producció de la parla de l'individu és equivalent a la de persones de la mateixa edat cronològica, gènere, ètnia o origen cultural i lingüístic.