Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
11. Trastorns de la ressonància
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la ressonància, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, així com en les tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla i la ressonància afectades.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns de la ressonància, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la comunicació, la qualitat de vida i l’autoimatge de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, neuròlegs, otorrinolaringòlegs, estomatòlegs, cirurgians maxil·lofacials, psicòlegs i professionals de la veu artística quan sigui necessari, i promou la prevenció, la sensibilització, la derivació adequada i l’aplicació de mesures de seguretat en els centres sanitaris per a la realització de les exploracions i dels tractaments.
Definició
La ressonància de la parla és el resultat de la transferència de so produïda pels plecs vocals a través del tracte vocal format per la faringe, la cavitat oral i la cavitat nasal. El tracte vocal filtra aquest so, potenciant o esmorteint selectivament els harmònics en funció de les mides, les formes, la impedància de les estructures i els teixits i tensió del tracte vocal. La ressonància percebuda és el resultat d'aquest so filtrat.
La vàlvula velofaríngia és el mecanisme anatòmic i funcional compost pel vel del paladar, la paret posterior de la faringe i les parets laterals de la faringe, que permet la separació de la cavitat oral i nasal durant la fonació i la deglució. Aquesta estructura és essencial per a la producció adequada dels sons orals i per prevenir l’escapament d’aire nasal innecessari en la parla. Té un paper crucial en la determinació de la ressonància de la parla; no obstant això, altres aspectes del tracte vocal també contribueixen a la percepció del so: la mida, la forma i la tensió muscular de les cavitats ressonants (faringe, cavitat oral i cavitat nasal), la posició de la llengua i el grau d'obertura de la boca. L'obertura i el tancament de vàlvules al llarg del tracte vocal (per exemple: els plecs vocals, la vàlvula velofaríngia i el punt d'articulació) contribueixen a la mida, la forma i la tensió muscular del tracte vocal.
La ressonància normal s'aconsegueix mitjançant un equilibri adequat d'energia sonora oral i nasal, en funció del so de la parla que es vol produir. La ressonància varia per a vocals, consonants orals i consonants nasals i també varia segons les llengües, els dialectes i les poblacions. La majoria de vocals i consonants vocals en llengües catalana i castellana són predominantment orals. La ressonància normal té un rang d'acceptabilitat i es percep al llarg de la producció de la parla.
Els trastorns de ressonància són el resultat de l'excés o de la manca d’energia sonora nasal o oral en el senyal de la parla. Poden resultar de causes estructurals o funcionals i, ocasionalment, es deuen a un mal aprenentatge.
La ressonància és una funció del so, no del flux d'aire. Els trastorns de ressonància no s'han de confondre amb «errors» o distorsions del flux d'aire nasal. Els «errors» del flux d'aire nasal estan relacionats amb l'articulació quan hi ha un escapament inadequat d'aire a través de la cavitat nasal durant la producció de consonants d’alta pressió.
Els trastorns de ressonància inclouen els següents:
- Hipernasalitat: es produeix quan hi ha excés d’energia sonora a la cavitat nasal durant la producció de sons orals.
- Hiponasalitat: es produeix quan no hi ha prou ressonància nasal en els sons nasals a causa d'un bloqueig a la nasofaringe o a la cavitat nasal.
- Ressonància cul-de-sac: es produeix quan el so ressona en una cavitat (oral, nasal o faríngia) però es percep com «atrapat» i no pot sortir a causa d'una obstrucció.
- Ressonància mixta: presència d'hipernasalitat, hiponasalitat o ressonància cul-de-sac en un mateix senyal de parla.