Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
11. Trastorns de la ressonància
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la ressonància, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, així com en les tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla i la ressonància afectades.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns de la ressonància, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la comunicació, la qualitat de vida i l’autoimatge de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, neuròlegs, otorrinolaringòlegs, estomatòlegs, cirurgians maxil·lofacials, psicòlegs i professionals de la veu artística quan sigui necessari, i promou la prevenció, la sensibilització, la derivació adequada i l’aplicació de mesures de seguretat en els centres sanitaris per a la realització de les exploracions i dels tractaments.
Gradació de severitat, conseqüències i suports
Grau 0: limitació mínima per a la comunicació verbal
Lleu sensació de nasalitat que no interfereix en l’eficàcia de la comunicació. Pot ser interpretada com a símptoma de refredat o d’al·lèrgia.
Grau I: limitació moderada per a la comunicació verbal
Es percep una parla nasalitzada en alguns moments de la conversa. Suposa una pèrdua lleu de la sensació d’intensitat. Pot produir alguna confusió en la intel·ligibilitat de la parla, especialment en entorns sorollosos.
Grau II: limitació severa per a la comunicació verbal
Es percep una parla nasalitzada en molts moments de la conversa. Suposa una pèrdua significativa de la sensació d’intensitat. Es produeixen confusions en la intel·ligibilitat de la parla, especialment en entorns sorollosos. El parlant sent certa vergonya o malestar en les relacions comunicatives. L’interlocutor pot expressar alguna inferència sobre la personalitat o aptituds del parlant.
Grau III: limitació greu per a la comunicació verbal
Es percep una parla nasalitzada durant la conversa. Suposa una pèrdua significativa de la sensació d’intensitat que dificulta la intel·ligibilitat de la parla. El parlant sent incomoditat en les relacions comunicatives. L’interlocutor expressa alguna inferència sobre la personalitat o aptituds del parlant.
Grau IV: limitació total per a la comunicació verbal
La intel·ligibilitat de la parla es veu seriosament afectada. El parlant presenta conductes d’evitació de la parla. L’interlocutor expressa alguna inferència sobre la personalitat o aptituds del parlant.