Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
11. Trastorns de la ressonància
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la ressonància, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, així com en les tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla i la ressonància afectades.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns de la ressonància, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la comunicació, la qualitat de vida i l’autoimatge de les persones afectades.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, neuròlegs, otorrinolaringòlegs, estomatòlegs, cirurgians maxil·lofacials, psicòlegs i professionals de la veu artística quan sigui necessari, i promou la prevenció, la sensibilització, la derivació adequada i l’aplicació de mesures de seguretat en els centres sanitaris per a la realització de les exploracions i dels tractaments.
Impacte en la vida de la persona
La nasalitat en el timbre de veu té una repercussió en l’eficàcia de la comunicació i en la imatge que la persona ofereix al seu entorn. L’impacte en la intel·ligibilitat de la parla i la pèrdua d’intensitat general fan que els missatges que la persona emet no sempre siguin entesos i generin els efectes comunicatius esperats. D’altra banda, els interlocutors de les persones que presenten trastorns de la ressonància es formen un judici negatiu respecte al parlant. Sovint, la parla nasalitzada amb articulacions distorsionades és prejutjada com relacionada amb un baix nivell intel·lectual o cultural. Aquest prejudici marca desfavorablement la relació amb els altres.
En relació amb les activitats i participació, els trastorns de la ressonància incideixen en tasques i demandes generals (d2), activitats de comunicació (d3), d’autocura (d5) i de les interaccions i relacions interpersonals generals (d7). Amb el pas del temps, pot afectar el treball (d840-d859), la vida econòmica (d860-d879) i el conjunt de la vida comunitària, social i cívica (d9). Al final del capítol, trobareu detallades les afectacions dels trastorns de la ressonància en el quadre de la codificació CIF.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació de conjunts bàsics de categories de la CIF (Core Sets) per a la identificació dels elements en què incideixen els trastorns de la ressonància.