Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
17. Alteracions de la fluència
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la valoració, el diagnòstic i la intervenció en les alteracions de la fluència, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per abordar la seva naturalesa multifactorial des d’un enfocament basat en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en les alteracions de la fluència, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural, especialment en català i castellà.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i centrat en la persona, liderat pel logopeda i coordinat amb psicòlegs, pediatres, educadors i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar pràctiques sense aval científic i afavorir intervencions integradores que considerin les dimensions emocionals, socials i comunicatives del trastorn.
Impacte en la vida de la persona
Les alteracions de la fluència poden tenir un impacte profund i polifacètic en la vida de la persona, més enllà de la dificultat per parlar amb fluïdesa. Aquests trastorns sovint generen ansietat anticipatòria, frustració i un sentiment de pèrdua de control en situacions comunicatives. Això pot derivar en l’evitació activa de converses, especialment en contextos socials o acadèmics, i, amb el temps, en una reducció significativa de la participació en activitats de la vida diària.
Segons la CIF, l’impacte de l’alteració de la fluència afecta principalment les funcions de comunicació (domini d3), incloent-hi la producció del llenguatge parlat (d330), les converses (d350) i la comunicació no verbal (d315). També interfereix en les interaccions i relacions personals (d7), com les relacions formals (d740), informals (d750) i familiars (d760).
L’afectació no es limita a l’àmbit personal: l’alteració de la fluència pot incidir en les àrees principals de la vida (d8), com l’educació formal (d815 i d820) i el treball remunerat (d850). A més, limita la participació en activitats comunitàries i socials (d9), com el lleure (d920), la vida religiosa (d930) o la participació ciutadana (d950).
La persistència d’aquestes barreres o limitacions pot comportar una disminució de l’autoestima, sentiments d’exclusió i una qualitat de vida percebuda més baixa. En infants i adolescents, pot dificultar el desenvolupament identitari i les habilitats socials, mentre que en adults pot afectar la trajectòria professional i la inclusió social.
El CLC orienta a professionals clínics, investigadors i estudiants a dur a terme estudis per crear conjunts bàsics de categories de la CIF (Core Set) per a la identificació dels elements en què incideixen les alteracions de la fluència.