Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció i la intervenció en els trastorns del desenvolupament dels sons de la parla, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços en les definicions, els instruments i les tècniques terapèutiques, així com adaptar-se a la diversitat lingüística dels infants del nostre entorn.
El CLC promou la recerca per conèixer-ne la prevalença local, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció adaptats als contextos lingüístics català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els elements afectats pels trastorns del desenvolupament dels sons de la parla.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari basat en l’evidència, en què el diagnòstic i tractament són essencialment logopèdics, amb interconsultes a especialistes en neurologia, otorrinolaringologia o psicologia quan sigui necessari, garantint així una intervenció integral i centrada en la persona.
Requisits d'alta
Per valorar l’estat funcional del pacient en el moment de l’alta es realitza una nova avaluació amb les mateixes proves i escales de la valoració inicial i s’informa del resultat obtingut després del procés d’intervenció.
Es considera que el tractament pot finalitzar quan l’avaluació integral informa que l’estat del pacient ha millorat en el seu grau de severitat o bé quan:
- La producció de la parla de l'individu és equivalent a la de persones de la mateixa edat cronològica, gènere, ètnia o origen cultural i lingüístic.
- La intel·ligibilitat de la parla de l'individu no perjudica la participació en les activitats i no afecta l'estat de salut, la seguretat i la independència.
- El pacient ha assolit el nivell més alt de capacitat funcional possible, ja que no s’observen millores.
- Les tasques del tractament són de naturalesa repetitiva i ja no suposen canvis en les capacitats o el pacient no requereix un seguiment constant per completar les tasques.