Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
17. Alteracions de la fluència
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la valoració, el diagnòstic i la intervenció en les alteracions de la fluència, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per abordar la seva naturalesa multifactorial des d’un enfocament basat en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en les alteracions de la fluència, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural, especialment en català i castellà.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i centrat en la persona, liderat pel logopeda i coordinat amb psicòlegs, pediatres, educadors i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar pràctiques sense aval científic i afavorir intervencions integradores que considerin les dimensions emocionals, socials i comunicatives del trastorn.
Informació mínima necessària del derivador
Les alteracions de la fluència són trastorns que generen gran preocupació en els afectats adults i en els pares i mares dels infants afectats. Aquest fet fa que la demanda d’atenció sanitària es produeixi de manera directa als serveis de logopèdia o per derivació del metge de família o del pediatre. En el cas d’infants, es considera important la derivació precoç i imprescindible si l’infant ha deixat de parlar a conseqüència de les disfluències.
Informació mínima necessària requerida per a la derivació al servei de logopèdia:
- Orientació diagnòstica i hipòtesi de l’impacte en la funcionalitat.
- Temps d’evolució de la clínica i repercussió en les activitats de la vida diària del pacient.
- Proves complementàries relacionades dutes a terme, resultat, interpretació i data de realització.
- Tractaments relacionats realitzats, tant farmacològics com rehabilitadors o quirúrgics, amb data de realització.