16. Trastorns de l'alimentació pediàtrics

Les intervencions en TAP han de ser individualitzades, tenint en compte factors mèdics, quirúrgics i nutricionals, així com l'edat cronològica i de desenvolupament, el context social i ambiental, i els aspectes psicològics i conductuals de l’infant i la seva família.

El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a intervenir en els elements següents:

Textures i consistències dels aliments
Fer ajustos en la viscositat, textura, temperatura, mida de les porcions o sabor dels aliments sòlids i líquids per augmentar la seguretat i facilitar-ne la deglució. Aquestes modificacions poden incloure l'espessiment de líquids, el reblaniment o trituració de sòlids, o l'alteració del gust i temperatura per estimular la resposta sensorial. És fonamental que aquestes adaptacions tinguin presents tant les necessitats nutricionals de l'infant com les preferències individuals i familiars, i que estiguin guiades per les troballes de les avaluacions clíniques i instrumentals.

La introducció de nous aliments s'ha de fer de forma gradual i respectuosa, seguint el ritme de l'infant i evitar forçar o pressionar-lo.

L'enfocament Get Permission destaca la importància de demanar el consentiment de l'infant abans d'oferir-li un aliment nou, permetre que l’explori, el toqui, l’olori i, si vol, el tasti, sense forçar-lo a ingerir l’aliment. Això contribueix a crear un entorn segur i positiu, que redueix l'ansietat i facilita l'acceptació progressiva de noves textures, sabors i temperatures.

Estris per menjar
La utilització d'estris específics, com tetines modificades, gots retallats, coberts amb pes o angle, plats seccionats, bols antilliscants o palletes dosificades, pot afavorir la independència en l'alimentació i augmentar la seguretat en la deglució. El logopeda ha de seleccionar i adaptar aquests recursos en funció de les implicacions orals i faríngies de cada cas.

Tractaments oromotors i tècniques sensorials
L'evidència actual és limitada respecte a l'ús d'exercicis oromotors o tècniques sensorials de forma aïllada per tractar dèficits sensorials o disfuncions deglutòries en el TAP. Es recomana prioritzar l'exposició freqüent i significativa a tasques funcionals d'alimentació, com mastegar aliments reals, adaptant les característiques sensorials de l'aliment (gust, textura, temperatura i forma) per facilitar l'adquisició de patrons motors adequats com ara la masticació o la lateralització lingual.

La intervenció logopèdica ha d'incloure l'entrenament específic dels moviments orals implicats en l'alimentació, com la mobilitat de llengua, les galtes i la mandíbula. Els moviments que cal entrenar són: control de llavis, moviments d'obertura i tancament mandibular, lateralització de la llengua i moviments rotatoris de mandíbula i acció dels buccinadors.

És fonamental adaptar la intervenció a les dificultats específiques de l'infant, sigui protrusió lingual, hipersensibilitat oral o reflexos patològics, i utilitzar ajuts físiques (per exemple, estabilitzar la mandíbula o pressionar suaument el teixit tou cap amunt) quan sigui necessari.

Estratègies d'alimentació infantil

• Pacing:
  Consisteix a disminuir el ritme de la ingesta, controlant la presentació dels aliments o líquids i el temps entre les mossegades i els glops. Això pot incloure alternar mossegades amb glops de líquid o limitar el nombre de succions consecutives en lactants, per permetre més temps per empassar i respirar adequadament.
• Alimentació responsiva:
  Es basa en la interacció vigilant entre cuidador i infant, atenent als senyals de gana i sacietat de l'infant i respectant la seva comunicació de manera recíproca i afectiva. Aquesta pràctica fomenta l'autonomia, l'autoregulació i el desenvolupament cognitiu, emocional i social, i afavoreix la preferència per aliments adequats a l'edat i l'equilibri nutricional.

Entrenament dels cuidadors
En infants amb dificultats per seguir instruccions verbals o no verbals, la intervenció pot centrar-se en la modificació de l'entorn i la formació dels cuidadors per millorar la seguretat i l’eficiència de l'alimentació diària.

El tractament ha de centrar-se a garantir el benestar físic de l'infant, assegurant que les possibles patologies orgàniques de base no interfereixin en la seva motivació intrínseca per menjar. Paral·lelament, és fonamental acompanyar la família en la reducció de l'estrès associat al moment dels àpats, promovent un entorn emocionalment segur.

Estabilitat postural
L'estabilitat postural és un requisit fonamental per a una alimentació segura i eficient. És imprescindible assegurar una postura adequada de l'infant durant els àpats: peus ben estables, malucs, genolls i turmells en angle recte, tronc dret i cap alineat. L'ús de cadires adaptades, reposapeus i suports laterals pot ser necessari per aconseguir una posició estable, especialment en infants amb alteracions motores.

Una bona estabilitat postural facilita el control motor oral, redueix la fatiga i prevé riscos d'aspiració. A més, permet que l'infant utilitzi les seves mans per a manipular els aliments i els estris de manera autònoma.

Vocabulari associat als aliments des d’experiències directes d'alimentació
Els logopedes poden estimular el llenguatge posant nom als aliments, descrivint les seves característiques sensorials (dolç, salat, cruixent, tou, fred, calent ...), i comentant les accions de menjar, mastegar, xuclar, empassar, etc., durant la mateixa pròpia activitat de menjar.

Aquestes intervencions afavoreixen la comprensió i l’expressió del vocabulari relacionat amb l'alimentació, enriqueixen l'entorn lingüístic i contribueixen a la motivació i participació activa de l'infant en el procés d'alimentació.

En tots els casos, la intervenció ha de ser dinàmica i ajustar-se contínuament segons l'evolució clínica, la resposta de l'infant i les necessitats de la família, integrant l'evidència científica, l'experiència clínica i les preferències individuals per aconseguir els millors resultats possibles.

El CLC aconsella els professionals clínics, investigadors i estudiants que elaborin estudis sobre la intervenció logopèdica en els trastorns pediàtrics d'alimentació.