Addenda. L'autoregulació professional en logopèdia

El dret i el deure de les professions sanitàries a autoregular-se es fonamenten en la doble garantia que ofereixen al sistema i a la ciutadania: d'una banda, l'experiència tècnica del mateix col·lectiu permet fixar estàndards actualitzats de competència, qualitat i seguretat assistencial amb més rapidesa i precisió que la regulació estatal; de l'altra, el compromís ètic inherent a les professions sanitàries obliga a establir mecanismes interns —codis deontològics, guies basades en evidències, recertificació i supervisió contínua— que salvaguardin la integritat del pacient, previnguin l'intrusisme i reforcin la confiança pública. Per tant, l'autoregulació no és un privilegi corporatiu, sinó un mandat jurídic i moral que en desenvolupament de la funció pública d'ordenació de l'exercici professional atribuïda als col·legis per la legislació vigent complementa la normativa estatal i garanteix l'excel·lència professional en benefici de l'interès general.

La logopèdia manca d'una reserva d'activitat o de funcions minuciosament delimitada per la llei, igual que els passa a altres professions sanitàries de creació recent com són la fisioteràpia, la psicologia sanitària, la teràpia ocupacional o la nutrició. Aquesta situació contrasta amb la regulació històrica de les professions tradicionals, que defineix amb precisió els seus actes exclusius. L'absència d'aquesta reserva d'activitat o de funcions detallades fa imprescindible un sistema sòlid d'autoregulació que garanteixi estàndards homogenis de qualitat i seguretat clínica, que estableixi criteris ètics comuns i que clarifiqui l'abast de les competències professionals enfront de possibles superposicions o conflictes d'interès, tot això de conformitat amb les determinacions establertes en la LOPS i en el marc de les competències professionals que s'adquireixen que s'obté de la titulació.

Autoregular equival, doncs, a assumir un compromís col·lectiu amb l'excel·lència assistencial: definir les bones pràctiques, vetllar per l'actualització científica i oferir a la ciutadania garanties de competència. Aquesta responsabilitat enllaça directament amb els principis bioètics que situen l'autonomia, la beneficència, la no-maleficència i la justícia com a fonaments de l'exercici professional.

L'autoregulació es materialitza en la capacitat de la professió organitzada per establir, dins el marc legal, els seus propis estàndards de pràctica, ètica, formació i responsabilitat. Els principals instruments col·legials per a l'autoregulació són els codis deontològics, les resolucions, els posicionaments, les declaracions, les guies de bones pràctiques i els protocols, tots aquests legitimats per la Llei estatal 2/1974, de 13 de febrer, sobre col·legis professionals i per la Llei catalana 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i de col·legis professionals en l'àmbit de Catalunya; i reforçats per la condició de professió regulada.

En el nostre àmbit, l'autoregulació es fonamenta en: 

• Llei estatal 2/1974, de 13 de febrer, sobre col·legis professionals: articles 5 (funcions), 6 (estatuts i reglaments) i 9 (consells generals).
• Llei catalana 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i de col·legis professionals: articles 39 (funcions públiques), 42 (potestat normativa), 45 (autonomia estatutària i democràcia interna) i 47 (estatuts).
• Llei 44/2003, d'Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS):
  • Preàmbul: fomenta l'autoregulació per evitar friccions competencials.
  • Art. 2.2b) i 7.2f): reconeixen la logopèdia com a professió sanitària titulada.
  • Art. 9: obligació de bona praxi i responsabilitat.
  • Jurisprudència del Tribunal Suprem (p. ex., STS 29-01-2016, RC 3242/2014, ECLI:ES:TS:2016:413; STS 15-07-2019, RC 3883/2018 ECLI:ES:TS:2019:2334) que avala la potestat autonormativa i organitzativa dels col·legis professionals sempre que aquestes normes no excedeixin el seu àmbit general d'aplicació i ordenin l'exercici de la professió en l'àmbit de la seva competència, de conformitat amb el marc legal vigent.