Addenda. L'autoregulació professional en logopèdia

La reserva d'activitat o de funcions consisteix en l'atribució legal exclusiva de determinats actes professionals a unes professions concretes, per tal de protegir la seguretat dels usuaris i garantir la qualitat assistencial. Només l'Estat, en exercici de les seves competències constitucionals, té la facultat d'aquesta delimitació competencial i pot concedir l'atribució legal per a l'exercici de determinades activitats. En l'entorn sanitari espanyol, les professions tradicionals —com medicina, infermeria o farmàcia— tenen reserves explícites definides en lleis sectorials i desenvolupades per reglaments històrics que delimiten amb precisió les seves funcions: diagnosticar malalties, dur a terme determinades tècniques, prescriure fàrmacs o dispensar medicaments, entre altres.

Les professions sanitàries emergents —logopèdia, teràpia ocupacional, nutrició, psicologia— no disposen d'un catàleg detallat d'actes exclusius o propis de la professió. El legislador defineix el seu àmbit d'intervenció de forma àmplia a través de la LOPS i dels reials decrets que estableixen els títols universitaris, però deixa marge a la interpretació pràctica. De fet, la mateixa LOPS en l'exposició de motius manifesta la «necessitat de resoldre, amb pactes interprofessionals previs a qualsevol normativa reguladora, la qüestió dels àmbits competencials de les professions sanitàries mantenint la voluntat de reconèixer simultàniament els creixents espais competencials compartits interprofessionalment i els molt rellevants espais específics de cada professió».

Amb tot, aquesta situació provoca certa ambigüitat competencial i la possibilitat de coincidències entre professions.

Davant d'aquest escenari, l'autoregulació col·legial té un paper decisiu. En precisar els estàndards de pràctica i els criteris tècnics, els col·legis professionals contribueixen a perfilar quins actes corresponen al logopeda i a justificar la seva intervenció davant administracions, asseguradores i jutjats. Així, la convivència entre professions facultatives i no facultatives s'articula mitjançant la coordinació interprofessional i la interpretació raonada de límits i responsabilitats.