14. Disfàgia orofaríngia

Cal tenir present que l’abordatge de la disfàgia ha de ser interdisciplinari, bàsicament perquè la disfàgia no es presenta mai sola, sinó que sovint forma part d’una malaltia més àmplia. La disfàgia n’és una manifestació més que requereix un abordatge molt específic i cooperatiu. En un primer moment, quan es detecta la disfàgia, intervenen diversos professionals de la salut, com ara infermeres i especialistes mèdics otorrinolaringòlegs, neuròlegs, geriatres, entre d'altres, així com logopedes. Durant la fase d'exploració de la funció deglutòria, els logopedes participen en les avaluacions clíniques, mentre que els otorrinolaringòlegs, radiòlegs i digestòlegs s'encarreguen de les exploracions instrumentals. La selecció de les disciplines que intervindran en el tractament de la disfàgia dependrà del tipus d'intervenció necessària.

A més, hi ha altres disciplines que poden intervenir de manera ocasional en el tractament de la disfàgia per oferir suport en àrees específiques, com la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la infermeria, la psicologia i la dietètica, cadascuna des de la seva perspectiva i amb els procediments que li són propis.

En els equips interdisciplinaris cal afavorir la possibilitat d’interconsulta presencial i espais per a la discussió de casos clínics complexos. En són un exemple els comitès de disfàgia presents a molts hospitals.

En un 65 %-80 % dels pacients tractats de manera interdisciplinària s’aconsegueix una alimentació oral més segura i eficaç; la detecció i la intervenció multidisciplinària de la DO redueix la morbiditat i la mortalitat, i millora la qualitat de vida de les persones que la pateixen. A més, gràcies a la intervenció interdisciplinària es redueixen els costos econòmics derivats de les hospitalitzacions repetides de les persones per pneumònies per aspiració.