Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
17. Alteracions de la fluència
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la valoració, el diagnòstic i la intervenció en les alteracions de la fluència, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per abordar la seva naturalesa multifactorial des d’un enfocament basat en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en les alteracions de la fluència, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural, especialment en català i castellà.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i centrat en la persona, liderat pel logopeda i coordinat amb psicòlegs, pediatres, educadors i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar pràctiques sense aval científic i afavorir intervencions integradores que considerin les dimensions emocionals, socials i comunicatives del trastorn.
Orientació interdisciplinària
L’abordatge dels trastorns de la fluència requereix una orientació interdisciplinària, atesa la seva naturalesa multifactorial. El logopeda lidera el procés terapèutic, però sovint col·labora amb psicòlegs per abordar l’impacte emocional i conductual, amb pediatres o metges de família per a la detecció precoç i el seguiment mèdic, i amb mestres per adaptar l’entorn educatiu. També pot ser necessària la intervenció de neuròlegs o psiquiatres en casos amb comorbiditats. La coordinació entre aquests professionals garanteix una visió integral del pacient i una actuació coherent i centrada en la persona.
El CLC orienta que el professional de referència per a l’atenció dels pacients amb alteracions de la fluència sigui el logopeda amb la participació coordinada de pediatres i psicòlegs. L’actuació haurà de tenir en compte, si escau, el concurs de psiquiatres, neuròlegs i ORL així com mestres i treballadors socials.