Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

2. Trastorns del processament auditiu central

El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del processament auditiu central, i ha de mantenir una formació actualitzada per garantir una intervenció basada en l’evidència científica i ajustada a les necessitats individuals.

El CLC impulsa la recerca per establir criteris diagnòstics estandarditzats i conèixer la prevalença local, així com per desenvolupar instruments d’avaluació i eines adaptades als contextos lingüístics i culturals catalans i castellans.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per atendre la complexitat del trastorn, promovent la coordinació entre logopedes, metges otorrinolaringòlegs, neuròlegs, psicòlegs i educadors, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i la participació social de les persones afectades.

Signes clínics

El TPAC es caracteritza per dificultats específiques que poden variar segons l'edat i el perfil individual de cada pacient. Els signes i símptomes clínics habitualment reportats en les persones amb TPAC són els següents:

Dificultats en la localització i lateralització del so, amb implicacions per a la seguretat, especialment en contextos quotidians o trànsit.
Problemes en la discriminació auditiva, incloent-hi dificultats per diferenciar fonemes similars, sons ambientals o característiques acústiques com ara la intensitat, la freqüència o la durada dels estímuls.
Dificultat per entendre el llenguatge parlat en situacions auditivament complexes, com són entorns amb soroll de fons, reverberació o quan hi ha múltiples interlocutors.
Necessitat freqüent de fer repetir instruccions o informació auditiva.
Dificultat per seguir missatges ràpids o instruccions auditives complexes.
Respostes inadequades o retardades a la comunicació verbal.
Dificultat per captar canvis subtils en la prosòdia, que afecten la interpretació del sarcasme, l'humor o intencions comunicatives implícites.
Baixes habilitats per a la música, com dificultat per seguir el ritme, cantar o aprendre cançons.
Facilitat per distreure's davant estímuls sonors, sovint associada a una atenció auditiva selectiva reduïda.
Fatiga auditiva incrementada en situacions de comunicació prolongada.
Dificultat en tasques d'aprenentatge relacionades amb la lectura, l'escriptura i l'adquisició de nous idiomes.

Cal destacar que aquests signes i símptomes no són exclusius del TPAC i poden compartir-se amb altres trastorns com el TDAH, els trastorns específics del llenguatge, els trastorns de l'aprenentatge o les alteracions cognitives associades a l'envelliment. Per tant, la identificació precisa del TPAC requereix una avaluació exhaustiva i multidisciplinària, en què es distingeixin clarament les dificultats perceptives auditives d'altres processos cognitius o lingüístics potencialment associats.

Les funcions auditives més afectades solen incloure la detecció de sons (b2300), definida com les funcions sensorials relacionades amb advertir la presència de sons; la discriminació de sons (b2301), que implica la diferenciació del so de fons i la síntesi biauricular, la separació i combinació; la localització de la font del so (b2302), relacionada amb determinar la procedència d’un so; i la lateralització del so (b2303), que permet determinar si el so prové del costat dret o esquerre. Així mateix, es pot veure compromesa la discriminació de la parla (b2304), que inclou les funcions per reconèixer el llenguatge oral i distingir-lo d’altres sons, segons la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) de l’Organització Mundial de la Salut (2001).

El TPAC, a més de les funcions auditives específiques (b230), també afecta funcions mentals com ara la percepció (b156) i la comprensió i expressió del llenguatge (b1670 i b1671).