Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
2. Trastorns del processament auditiu central
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del processament auditiu central, i ha de mantenir una formació actualitzada per garantir una intervenció basada en l’evidència científica i ajustada a les necessitats individuals.
El CLC impulsa la recerca per establir criteris diagnòstics estandarditzats i conèixer la prevalença local, així com per desenvolupar instruments d’avaluació i eines adaptades als contextos lingüístics i culturals catalans i castellans.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per atendre la complexitat del trastorn, promovent la coordinació entre logopedes, metges otorrinolaringòlegs, neuròlegs, psicòlegs i educadors, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i la participació social de les persones afectades.
Causes
Les causes i els factors de risc del TPAC poden classificar-se segons el moment i les circumstàncies d'aparició:
- TPAC del desenvolupament:
- Factors prenatals o neonatals (anòxia o hipòxia, infeccions congènites com citomegalovirus, hiperbilirubinèmia, baix pes en néixer, prematuritat o exposició prenatal a fàrmacs).
- TPAC adquirit:
- Envelliment del sistema auditiu central (associat freqüentment a presbiacúsia).
- Lesió cerebral adquirida (traumatisme cranioencefàlic, meningitis).
- Trastorns cerebrovasculars (accident cerebrovascular).
- Malalties neurodegeneratives (esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, malalties parkinsonianes).
- Exposició a neurotoxines (metalls pesants o fàrmacs ototòxics).
- TPAC secundari:
- Conseqüència d'una afectació auditiva perifèrica prèvia (per exemple: otitis mitjana recurrent amb repercussions en el sistema auditiu central).
Aquesta classificació reflecteix la complexitat diagnòstica del TPAC, la seva relació amb altres trastorns i la necessitat d'un abordatge clínic multidisciplinari per identificar correctament les causes específiques i determinar les estratègies preventives i terapèutiques adequades en cada cas.