3. Afàsia

Com ja apunten les principals guies de rehabilitació, la recuperació de les persones amb afàsia és més significativa en els pacients que reben tractament de logopèdia. 

Les diverses estratègies d’intervenció logopèdica en les afàsies s’han sistematitzat en diferents programes rehabilitadors. En destaquem els següents:

• Promoting Aphasics Communicative Effectiveness (PACE): teràpia basada en interaccions naturals que fomenta la comunicació funcional a través de qualsevol modalitat, promovent un diàleg actiu entre el pacient i el terapeuta.
• Entrenament conversacional i conversa assistida (SCA): mètode/programa que promou la fluïdesa conversacional amb instruccions precises de conducció de la conversa i suports visuals.
• Multi-Modality Aphasia Therapy (M-Mat): intervenció que utilitza diverses modalitats (oral, escrita, gestual) per reforçar la comunicació i compensar les limitacions.
• Tractament per a l’afàsia de Wernicke: intervenció que se centra a millorar la comprensió del llenguatge oral mitjançant exercicis que treballen la discriminació auditiva, l’associació semàntica i l’atenció a missatges senzills i estructurats.
• Control voluntari de produccions involuntàries: tractament per a l’estereotípia que ajuda els pacients a substituir produccions automàtiques per respostes més adequades i controlades.
• Melodic Intonation Therapy (MIT): teràpia que utilitza la melodia i el ritme per estimular l’expressió verbal, aprofitant les capacitats de l’hemisferi dret.
• Programa d’estimulació sintàctica per a l’afàsia (HELPSS): programa que treballa la producció de frases a través d’una seqüència jerarquitzada per a millorar l’ús de la sintaxi.
• Mapping therapy: tractament que enforteix la relació entre la funció semàntica i la forma sintàctica de les paraules per millorar la comprensió i producció oral.
• Tractament de la perseveració afàsica: intervenció que redueix les repeticions involuntàries de paraules o idees mitjançant estratègies d’inhibició i reorganització del llenguatge.
• Semantic Feature Analysis (SFA): teràpia que millora la recuperació de paraules mitjançant l’anàlisi de les seves característiques semàntiques, útil per tractar l’anòmia.
• Rehabilitació en Grup Intensiva de l’Afàsic (REGIA): programa grupal que combina activitats intensives i col·laboratives per a la millora en evocació i en l’ús i la funcionalitat de la conversa.
• Teràpia d’acció visual: utilitza indicis visuals i gestos per facilitar la producció i comprensió del llenguatge en persones amb afàsia global o dèficit de comprensió greu.
• Implementació de SAAC: introducció de sistemes alternatius i augmentatius de comunicació (pictogràfics o alfabètics) per millorar la comunicació funcional.
• Programes a través de les TIC: ús de tecnologies de la informació i comunicació per proporcionar exercicis interactius i personalitzats que reforcin les habilitats lingüístiques.

Complementàriament, cal saber que les funcions cognitives superiors actuen coordinadament i per aquest motiu serà beneficiós per als pacients que aspectes com l’atenció o les memòries estiguin contemplats en el pla d’intervenció global del pacient. El llenguatge està vinculat a funcions cerebrals com la funció simbòlica i representacional, així com a processos cognitius com la memòria, l’atenció i la percepció. Els logopedes han d’incorporar tots els recursos i les estratègies que puguin aportar millores significatives als pacients i garantir l’eficàcia dels tractaments del llenguatge. A les persones amb afàsia crònica se’ls ha d’oferir teràpia per obtenir beneficis en el llenguatge receptiu i expressiu i en la comunicació en entorns quotidians. 

La durada del tractament necessari no ha d’estar subjecta a limitacions temporals sinó que s’ha de basar en la resposta al tractament i en les possibilitats de millora basades en la màxima evidència disponible segons el parer de l’equip terapèutic.