Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
14. Disfàgia orofaríngia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de deglució, i disposa de formació específica per aplicar tècniques terapèutiques individualitzades i basades en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional i social, l’avaluació i la intervenció en la disfàgia, promou la creació d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment al nostre context.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i cooperatiu per a la disfàgia, que afavoreixi la detecció precoç, la coordinació entre professionals i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades.
Criteris per regular el tractament
És important regular la intensitat del tractament logopèdic davant de circumstàncies que impedeixin o interfereixin en l’evolució correcta del procés i en la millora funcional del pacient. Concretament, aquelles persones que presentin:
- Disfàgia estabilitzada (sostre terapèutic) sense que s’hagi assolit retorn a la funció prèvia a la patologia.
- Manca de responsabilitat del pacient en el seu procés assistencial.
- Manca de nivell mínim d’alerta, de consciència, atenció, cognició i col·laboració per participar d’una rehabilitació de la deglució.
- Persones que presenten trastorns de conducta o d’addicció que impedeixen l'aprenentatge.
- Manca de suport sociofamiliar adequat quan aquest és imprescindible per al tractament.
- Circumstàncies externes que impedeixin o interfereixin en l’evolució correcta del procés i la millora funcional del pacient.
Actuant en el marc de les decisions compartides, quan la persona atesa o la família no estan d'acord amb el procés o les opcions terapèutiques proposades, els logopedes poden optar per seguir acompanyant en la decisió presa o poden derivar a un altre professional. Podeu trobar més informació al Codi deontològic del CLC.