Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
14. Disfàgia orofaríngia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de deglució, i disposa de formació específica per aplicar tècniques terapèutiques individualitzades i basades en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional i social, l’avaluació i la intervenció en la disfàgia, promou la creació d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment al nostre context.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i cooperatiu per a la disfàgia, que afavoreixi la detecció precoç, la coordinació entre professionals i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades.
Intervencions preventives
Qualsevol dels professionals de la salut que intervenen en l’atenció de persones amb risc de poder presentar disfàgia orofaríngia i que formin part de l’equip interdisciplinari han de poder portar a terme el cribratge per la detecció precoç dels possibles signes d’alteració de la deglució. El cribratge identifica els pacients amb risc de disfàgia i permet derivar els pacients per a rebre una avaluació completa. El cribratge s’ha de fer tan aviat com la persona amb sospita de disfàgia estigui desperta i en estat d’alerta.
El test de cribratge recomanat pel CLC és l’EAT-10, ja que permet la detecció precoç de persones amb signes de disfàgia orofaríngia. Davant d’un cribratge positiu, serà necessària la intervenció del metge i la derivació del logopeda.
Pel que fa a la disfàgia, els logopedes haurien de participar en àmbits de salut pública amb l’objectiu de prevenir o retardar l'aparició dels símptomes, contribuint a protegir i promoure la salut al llarg de la vida. Una de les accions preventives que cal promoure és la detecció primerenca.