Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
9. Disàrtria
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’exploració, el diagnòstic i el tractament de trastorns de la parla com la disàrtria, i ha de mantenir una formació especialitzada en neuroanatomia, control motor i tècniques terapèutiques basades en l’evidència per a la rehabilitació i el manteniment de la funció comunicativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença local de la disàrtria, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els efectes de la disàrtria en la participació i la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i integrador per a la persona amb disàrtria, que inclou el treball coordinat amb metges neuròlegs, rehabilitadors, psicòlegs i altres professionals, així com el suport a la família i la prescripció adequada de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació quan sigui necessari. Aconsella evitar tècniques sense evidència científica.
Avaluació de l'estructura i de les funcions corporals
Aquesta avaluació completa es fa mitjançant: examen clínic, proves d’intel·ligibilitat de la parla i anàlisi acústica de la veu. Dissortadament, no es disposa de proves validades en les nostres llengües. Per aquest motiu els logopedes han adaptat proves i protocols d’avaluació de la disàrtria però sense processos rigorosos de validació i definició de barems.
Les proves de mesura perceptiva i neurofisiològica de referència són:
- Robertson Dysarthria Profile.
- Frenchay Dysarthria Assesment.
- Iowa Oral Performance Instrument (IOPI).
En relació amb la intel·ligibilitat de la parla, podem assenyalar com a proves a tenir en compte:
- Intelligibility rating scale for motor speech disorders.
- Assessment of intelligibility of Dysarthric Speech.
Finalment, en relació amb l’avaluació acústica de la parla de les persones amb disàrtria recomanem l’ús de l’eina Praat, tot i que constatem la manca de programes d’ús senzill i pràctic en l’àmbit clínic per a la valoració objectiva de la fonació, la ressonància i la prosòdia.
El CLC considera que seria molt recomanable que la comunitat professional disposés d’un protocol d’avaluació i, per aquest motiu, el CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació d’instruments d’avaluació en català i castellà de la disàrtria.