Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
2. Trastorns del processament auditiu central
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, l’avaluació i la intervenció en els trastorns del processament auditiu central, i ha de mantenir una formació actualitzada per garantir una intervenció basada en l’evidència científica i ajustada a les necessitats individuals.
El CLC impulsa la recerca per establir criteris diagnòstics estandarditzats i conèixer la prevalença local, així com per desenvolupar instruments d’avaluació i eines adaptades als contextos lingüístics i culturals catalans i castellans.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per atendre la complexitat del trastorn, promovent la coordinació entre logopedes, metges otorrinolaringòlegs, neuròlegs, psicòlegs i educadors, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i la participació social de les persones afectades.
Epidemiologia
Les dades epidemiològiques relatives al trastorn del TPAC són complexes d'establir per la manca d'un consens internacional clar i l'ús divers de criteris diagnòstics. Segons l’ASHA, la prevalença general del TPAC en població infantil s’estima aproximadament en un 5 %. Tanmateix, segons altres estudis científics, la prevalença pot variar considerablement, des del 2 %-3 % fins a un rang molt ampli que va del 7,3 % al 96 %, depenent del rigor dels criteris diagnòstics utilitzats.
Pel que fa a la proporció per sexe, la literatura científica indica que el TPAC és aproximadament el doble de freqüent en nens que en nenes (proporció 2:1).
En adults, especialment en la població geriàtrica amb presbiacúsia, la prevalença del TPAC és significativa, amb estimacions que oscil·len entre el 23 % i el 76 % en persones de 55 anys o més. Aquesta elevada prevalença ressalta la importància d'integrar l'avaluació específica del processament auditiu central en adults i persones grans amb dificultats auditives associades a l'edat.
La variabilitat en les dades reportades subratlla la necessitat d'establir criteris diagnòstics estandarditzats i homogenis a escala internacional per facilitar una millor identificació, diagnòstic i intervenció en el TPAC.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer recerca per conèixer la prevalença local al nostre país del TPAC.