Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
19. Veu i comunicació en persones transgènere
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la veu i la comunicació, i també per a l’acompanyament en el procés de canvi vocal i comunicatiu de les persones transgènere, amb formació especialitzada que inclou aspectes anatòmics, funcionals i psicològics per garantir-ne la qualitat vocal i la integració social.
El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença de la demanda d’intervenció en veu i comunicació de les persones transgènere, per desenvolupar instruments d’avaluació adaptats als contextos lingüístics i culturals, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la qualitat de vida i la inclusió social d’aquest col·lectiu.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari, promou la coordinació de logopedes amb metges endocrinòlegs, cirurgians, otorrinolaringòlegs, psicòlegs, infermers i altres professionals, dins d’un equip especialitzat en gènere i des d’una perspectiva biopsicosocial, i promou la creació d’entorns sanitaris transafirmatius que respectin la identitat i la dignitat de les persones transgènere.
Definició
Una persona transgènere és una persona que s'identifica i viu en un rol de gènere que no coincideix amb l'assignat en néixer. La disfòria de gènere és un profund sentiment de malestar o infelicitat amb el gènere assignat en néixer i el desajust que se sent entre el sentit intern de si mateix i les característiques fisiològiques. Les persones transgèneres poden sotmetre's a una varietat de procediments mèdics, quirúrgics, físics, socials i personals, així com procediments legals, per augmentar la congruència entre la seva identitat de gènere i la presentació de gènere. Un dels elements més decisius en la definició didentitat és la veu i lestil comunicatiu i els logopedes poden ser actors clau en el suport a les persones trans. La seva acció pot ser única o en cooperació amb les intervencions quirúrgiques i farmacològiques. Aquestes intervencions incideixen en la freqüència fonamental de la veu i caldrà que els logopedes actuïn en altres elements de la parla i del llenguatge que formen part de les marques d'identitat de gènere com són la prosòdia, la ressonància, la pronunciació d'alguns fonemes, la selecció lèxica o certs girs i les estratègies discursives.