Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

11. Trastorns de la ressonància

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de la ressonància, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, així com en les tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla i la ressonància afectades.

El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns de la ressonància, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la comunicació, la qualitat de vida i l’autoimatge de les persones afectades.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, neuròlegs, otorrinolaringòlegs, estomatòlegs, cirurgians maxil·lofacials, psicòlegs i professionals de la veu artística quan sigui necessari, i promou la prevenció, la sensibilització, la derivació adequada i l’aplicació de mesures de seguretat en els centres sanitaris per a la realització de les exploracions i dels tractaments.

Informació mínima necessària del derivador

La derivació dels pacients que presenten alteracions de la ressonància al servei de logopèdia serà realitzada pels metges ORL o maxil·lofacial i caldrà que aporti informació relativa a:

  • Resultats dels estudis amb l’accés a les fonts primàries (imatges, àudios, gràfiques, etc.).
  • Visualització del mecanisme de la vàlvula velofaríngia mitjançant fibroscopi.
  • Orientació diagnòstica amb informació de les estructures i hipòtesis de l’impacte en la funcionalitat.
  • Temps d’evolució de la clínica.
  • Tractaments relacionats realitzats, tant quirúrgics com rehabilitadors i farmacològics, amb data de realització.
  • Proves complementàries relacionades realitzades, resultat, interpretació i data de realització.
  • Repercussió de la clínica en les activitats de la vida diària del pacient.