Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge, des d’una perspectiva integral del llenguatge i la cognició.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional i la creació d’instruments d’avaluació i intervenció adaptats als trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari dels trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge, basat en l’evidència i lliure de pràctiques sense suport científic.
Avaluació integral
El diagnòstic de les dificultats d’aprenentatge es basa en la constatació d’una discrepància entre el potencial d’aprenentatge i el rendiment, i en l'exclusió de causes neurològiques o del neurodesenvolupament, baix funcionament intel·lectual, trastorns emocionals o desavantatge social.
La història clínica, l’anamnesi, l’entrevista en profunditat i l’aplicació de protocols de cribratge solen proporcionar informació clau perquè el clínic pugui aplicar els criteris d’especificitat i discrepància. Si no és possible excloure alguna d’aquestes causes, caldrà dur a terme proves de cribratge addicionals o derivar el pacient a altres professionals per a una avaluació més completa dins l’àmbit d’altres especialitats, si escau.
D'acord amb la Classificació Internacional de Funcionament, Discapacitat i Salut (CIF) de l'Organització Mundial de la Salut, es realitza una avaluació integral per identificar i descriure:
- Deficiències en l'estructura i la funció corporals relacionades amb el trastorn.
- Limitacions en l'activitat i la participació, inclosa la comunicació funcional i les interaccions socials i l'impacte dels trastorns dels aprenentatges de base lingüística en la qualitat de vida, inclòs l'impacte de les limitacions en els rols socials de l'individu dins de la seva comunitat.
- Factors contextuals (ambientals i personals) que serveixen de barrera o facilitadors de l'èxit de la comunicació i la participació en la vida.
El CLC orienta els professionals de la pràctica clínica a avaluar els següents elements dels TDAp, amb finalitats de detecció i diagnòstic, determinació del tipus d’intervenció logopèdica, i, quan sigui oportú, avaluar els efectes del tractament.