Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
17. Alteracions de la fluència
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la valoració, el diagnòstic i la intervenció en les alteracions de la fluència, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per abordar la seva naturalesa multifactorial des d’un enfocament basat en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en les alteracions de la fluència, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural, especialment en català i castellà.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i centrat en la persona, liderat pel logopeda i coordinat amb psicòlegs, pediatres, educadors i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar pràctiques sense aval científic i afavorir intervencions integradores que considerin les dimensions emocionals, socials i comunicatives del trastorn.
Epidemiologia
Les alteracions de la fluència, i especialment la quequesa del desenvolupament, són relativament freqüents durant la infància. S’estima que afecta al voltant del 5 % dels infants en algun moment del desenvolupament del llenguatge, especialment entre els 2 i els 5 anys. Tot i això, molts casos remeten de manera espontània sense necessitat d’intervenció. La prevalença de l’alteració de la fluència persistent en la població general s’estima en 0,7-1 %, i la xifra es manté relativament estable en l’edat adulta. Aquesta prevalença fa que la quequesa sigui un trastorn rellevant des del punt de vista de la salut pública i de la inclusió educativa i social.
L’alteració de la fluència és més prevalent en nens que en nenes, amb una ràtio d’afectació d’aproximadament 3- 4 nens per cada nena. Aquesta desproporció s’amplia amb l’edat, fet que suggereix una major taxa de recuperació espontània entre les nenes.
El risc de cronificació augmenta quan l’alteració de la fluència persisteix més enllà dels 5 anys, s’acompanya de conductes secundàries (com bloquejos tensos, evitació o por de parlar) o quan hi ha antecedents familiars de disfèmia persistent. S’estima que aproximadament 1 de cada 4 infants amb quequesa del desenvolupament continuarà presentant alteracions de la fluència a llarg termini si no s’hi intervé.
La persistència de l’alteració de la fluència està associada a un major risc de dificultats emocionals, socials i acadèmiques. Diversos estudis apunten que infants i adolescents amb alteració de la fluència presenten més risc de ser víctimes de burles o rebuig social, desenvolupen ansietat i poden veure afectada la seva trajectòria educativa i professional.
Aquesta realitat epidemiològica justifica la necessitat d’una detecció precoç i d’intervencions logopèdiques basades en l’evidència, especialment en les edats en què la plasticitat cerebral i el context familiar poden afavorir una evolució positiva del trastorn.
El CLC orienta a professionals clínics, investigadors i estudiants a fer estudis per conèixer la prevalença local al nostre país de les alteracions de la fluència.