Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
17. Alteracions de la fluència
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a la valoració, el diagnòstic i la intervenció en les alteracions de la fluència, i ha de mantenir una formació especialitzada i actualitzada per abordar la seva naturalesa multifactorial des d’un enfocament basat en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en les alteracions de la fluència, i promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural, especialment en català i castellà.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i centrat en la persona, liderat pel logopeda i coordinat amb psicòlegs, pediatres, educadors i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar pràctiques sense aval científic i afavorir intervencions integradores que considerin les dimensions emocionals, socials i comunicatives del trastorn.
Gradació de severitat, conseqüències i suports
La classificació de la severitat en les alteracions de la fluència permet identificar el grau d'afectació funcional i orientar les decisions clíniques, tant en la planificació del tractament com en l’adaptació dels suports. Aquesta gradació té en compte la intensitat i freqüència de les disfluències, la consciència i reacció emocional del pacient, la interferència en la comunicació i l’impacte en la seva qualitat de vida.
Grau 0: alteració lleu o mínima de la fluència
Limitació funcional gairebé inexistent. Comunicació efectiva amb fluència alterada de manera ocasional. Disfluències esporàdiques (≤10 per cada 100 paraules), amb repeticions simples (una unitat). Absència de consciència o preocupació. Pot coexistir amb lleugeres imprecisions articulatòries o pauses innecessàries. Possible presència de moviments accessoris subtils (parpelleig, lleus tensions). L’impacte sobre la participació social i l’expressió emocional és nul o molt limitat.
Grau I: alteració moderada de la fluència
Comunicació funcional mantinguda, però amb esforç perceptible i certes dificultats per sostenir el discurs. Presència de més de deu disfluències per 100 paraules, sovint amb repeticions de dues unitats o més, prolongacions i interjeccions. La persona pot mostrar reaccions puntuals com sorpresa o frustració lleu. La consciència és emergent. Els interlocutors entenen el missatge amb ajuda contextual o amb estratègies compensatòries pròpies del pacient. Impacte moderat en activitats escolars o socials que impliquin parla espontània.
Grau II: alteració greu de la fluència
La fluència està profundament compromesa, dificultant la comunicació espontània, especialment amb desconeguts. Disfluències múltiples, prolongades i intenses, amb conductes d’escapament (elevació del to, parpelleig, postura rígida). La persona experimenta elevats nivells d’ansietat o frustració i pot començar a desenvolupar conductes evitatives. La qualitat del discurs és irregular, ràpida o fragmentada. El missatge pot ser comprensible però amb esforç per part de l’oient. Impacte significatiu en la participació escolar, familiar i comunitària.
Grau III: alteració molt greu de la fluència
Limitació marcada de l'expressió oral. El discurs es redueix a paraules i frases curtes amb fluència altament compromesa. Requereix suport explícit de l’interlocutor per completar el missatge. Les emissions es fan en blocs, amb flux d’aire tancat i tensió notable. La participació en activitats verbals es veu profundament limitada. L’infant o adult pot col·laborar en converses estructurades però amb ajuda. Presència de bloquejos previs a la fonació, expressions facials tenses i moviments corporals associats. Risc molt alt de cronificació i de conseqüències emocionals negatives.
Grau IV: alteració molt severa, amb bloqueig de la comunicació
Emissions extremadament tenses i bloquejades, amb tremolors, trencaments respiratoris i bloquejos llargs que impossibiliten el missatge. L’angoixa emocional és evident tant en la persona com en el seu entorn (família, mestres). La comunicació oral esdevé inoperativa o s’abandona voluntàriament. S’observen conductes evitatives severes. Apareixen estratègies no verbals per evitar parlar. El missatge només s’expressa en contextos molt protegits o previsibles. Impacte molt alt en totes les esferes de la vida: social, escolar, emocional i identitària.