Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

6. Trastorns de l'espectre autista

El logopeda és el professional sanitari competent per al cribratge, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en les dificultats de comunicació, interacció i alimentació relacionades amb l’autisme, i ha de comptar amb una formació actualitzada, especialitzada i basada en l’evidència.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, el cribratge, l’avaluació funcional, la qualitat de vida i la intervenció logopèdica en l’autisme, promou el desenvolupament d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari, centrat en la persona i la seva família, que reconegui el valor de la neurodiversitat. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.

Avaluació integral

D'acord amb la CIF, cal dur a terme una avaluació integral per identificar i descriure:

Deficiències en l'estructura i les funcions corporals, incloses les relacionades amb el llenguatge.
Limitacions en l'activitat i la participació social, incloent-hi la comunicació funcional i les interaccions socials, els rols socials de l'individu dins de la seva comunitat i l'impacte del llenguatge en la seva qualitat de vida.
Factors contextuals (ambientals i personals) que faciliten o obstaculitzen l'èxit de la comunicació i la participació en la vida social.

El diagnòstic de TEA —especialment en els infants— s’ha de revisar periòdicament, ja que les categories diagnòstiques i les conclusions poden canviar a mesura que aquest es desenvolupa i l’infant adquireix noves habilitats.

Si els membres de l’equip de diagnòstic identifiquen indicadors de risc, sigui en l’àmbit sanitari o educatiu, es recomana derivar les famílies als serveis d’atenció precoç (CDIAP), fins i tot abans de tenir un diagnòstic definitiu. En aquests centres, s’acompanya la família i s’inicia una intervenció primerenca, ja que s’ha demostrat que quan abans s’inicia una intervenció específica i especialitzada, el pronòstic, a llarg termini, pot millorar per a molts infants. Es destaquen també beneficis de les intervencions que fomenten la comunicació prelingüística en nadons amb sospites o antecedents d’autisme.

Suggeriments per a l’avaluació adaptada a les característiques de la persona:

Minimitzar les distraccions i les característiques sensorials de la sala de proves.
Utilitzar suports visuals i horaris per ajudar a anticipar i comprendre la seqüència de proves.
Col·laborar amb els pares o cuidadors i el logopeda, que coneixen millor els comportaments, els interessos i les necessitats de la persona.
Utilitzar la forma lingüística primària/preferida de la persona (p. ex., llenguatge oral, llenguatge de signes, dispositius de CAA o símbols visuals).
Augmentar la familiaritat de la persona amb els procediments d’avaluació abans de les proves —com històries socials, un horari visual o practicar amb una nina o peluix favorit.
Permetre que la persona toqui i explori el material de les proves per ajudar a superar la sensibilitat tàctil i l’ansietat associada.
Incorporar flexibilitat a la situació d’avaluació (p. ex., l’ordre de les proves, permetre l’ús d’estris sensorials, adaptar les proves sense perdre fiabilitat).
Permetre respostes diferents de les establertes en resposta als estímuls de prova (p. ex., en lloc d’assenyalar, col·locar un objecte sobre l’ítem de la resposta).
Conèixer els interessos de la persona i què la motiva (p. ex., menjar, vídeos favorits, joguines, construccions, materials sensorials) i utilitzar aquests interessos per afavorir el manteniment de l’atenció i la participació en la tasca.
Considerar la necessitat de múltiples sessions per obtenir resultats complets.
Reconèixer els signes de malestar de la persona i aturar les proves abans que la situació s’intensifiqui.
Considerar estratègies específiques com l’economia de fitxes, pausa estructurada, seqüència estructurada, racó de calma, etc.