Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
6. Trastorns de l'espectre autista
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per al cribratge, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció en les dificultats de comunicació, interacció i alimentació relacionades amb l’autisme, i ha de comptar amb una formació actualitzada, especialitzada i basada en l’evidència.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, el cribratge, l’avaluació funcional, la qualitat de vida i la intervenció logopèdica en l’autisme, promou el desenvolupament d’instruments adaptats lingüísticament i culturalment.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari, centrat en la persona i la seva família, que reconegui el valor de la neurodiversitat. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Avaluació del context
Seguint el model CIF, les entrevistes amb el pacient i el seu entorn han de servir per identificar les barreres contextuals i els facilitadors ambientals, així com la capacitat funcional del pacient en les activitats i la seva participació. Cada professional pot generar el seu model d’entrevista semiestructurada tenint en compte la família, l’escola i la feina, si n’hi hagués.
L’entorn familiar pot actuar com a facilitador o com a barrera per al desenvolupament i la participació funcional en la vida quotidiana. Segons la CIF, cal tenir en compte diversos factors ambientals que influeixen de manera directa en aquest context. El suport i les relacions amb familiars propers (e310) i altres membres de la família (e315), així com les actituds que aquests manifesten (e410, e415), poden afavorir o dificultar la participació de la persona amb TEA. Les actituds socials generals (e460), les normes i els costums familiars (e465) també poden esdevenir determinants en la manera com es gestiona la rutina, la comunicació o la regulació emocional dins de la llar. Una valoració acurada d’aquests elements permet identificar les fortaleses i les àrees de millora per establir estratègies d’intervenció adaptades i sostenibles.
En el context escolar, l’infant autista es pot considerar com un alumne amb necessitats educatives especials, per tant, demanar-ne els suports específics necessaris i requerir-ne el seguiment dels serveis d’educació especial sota la categoria d’autisme, per (a) dèficits en el funcionament de la comunicació social en diferents nivells de gravetat i (b) la determinació del benefici educatiu.
Quan es parla de les dificultats de les persones amb autisme, s’evidencia una discapacitat del desenvolupament que afecta de manera significativa no només la seva comunicació verbal i no verbal, sinó també la interacció social. Aquestes alteracions, que habitualment es manifesten abans dels tres anys, influeixen negativament en el rendiment educatiu de l’infant. Altres característiques com la participació en activitats repetitives i moviments estereotipats, la resistència als canvis ambientals o als canvis en les rutines diàries, i respostes inusuals a experiències sensorials, etc., repercuteixen en el seu rendiment escolar i en la seva capacitat adaptativa a la dinàmica escolar. Per aquest motiu, l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic ofereix suport a l’equip escolar i orientació per desenvolupar un Pla Individualitzat.
Les dificultats en la comunicació social afecten la participació i el progrés en el currículum educatiu general, i això justifica i reforça els criteris per accedir als serveis educatius especialitzats.
Per determinar la idoneïtat d’una persona respecte als serveis educatius, el logopeda utilitza una varietat d’estratègies per recopilar informació, que inclouen:
- Mesures estandarditzades i no estandarditzades del funcionament sociocomunicatiu adaptatiu.
- Observació naturalista en una varietat d’entorns.
- Entrevistes o qüestionaris amb les persones cuidadores/educadores.
El logopeda també ha d’aplicar mesures o eines d’avaluació específiques que són complementàries i tenir coneixement i experiència en alumnat TEA.
L’entorn laboral de les persones amb TEA requereix una valoració específica dels factors que poden actuar com a barreres o facilitadors per a la inclusió i el manteniment del lloc de treball. Dins el marc de la CIF, es consideren rellevants els productes i les tecnologies per a l’ocupació (e130), el suport i les actituds dels companys (e325), persones en càrrec d’autoritat (e330, e430), així com dels professionals de l’àmbit laboral i de la salut (e340, e440, e455). Les actituds socials (e460), les polítiques i els sistemes vinculats a l’ocupació i la comunicació (e535) també poden tenir un paper fonamental en la creació d’un entorn laboral inclusiu i adaptat. L’avaluació d’aquests factors és clau per identificar els ajustos raonables que afavoreixin l’autonomia, la comunicació funcional i la participació activa en l’activitat laboral.
El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants que facin estudis per crear instruments d’avaluació en català i castellà sobre les necessitats de la persona i el seu context.