Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

16. Trastorns de l'alimentació pediàtrics

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la intervenció i el manteniment dels trastorns de l’alimentació pediàtrica, especialment quan hi ha alteracions de la deglució o del desenvolupament de les habilitats alimentàries.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns de l’alimentació pediàtrica, promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural en català i castellà.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i especialitzat, coordinat amb professionals de la medicina, la psicologia, la nutrició i la logopèdia, per garantir una intervenció integral basada en l’evidència.

Intervencions preventives

La prevenció del TAP comença amb el seguiment d'unes normes bàsiques relacionades amb l'alimentació infantil:

Anticipar les hores dels àpats.
Menjar al costat dels infants sempre que sigui possible.
L'ambient durant els menjars ha de ser tranquil i agradable. Mai s'ha d'obligar l'infant a menjar, ni enganyar-lo amagant ingredients en els aliments.
Mantenir una actitud neutral i dialogant: evitar forçar a menjar, mostrar enuig o fer servir el menjar com a premi o càstig. És fonamental que tots els cuidadors de l’infant tinguin la mateixa actitud.
Evitar o minimitzar elements de distracció durant els àpats.
Establir pautes alimentàries que afavoreixin un reconeixement adequat de les sensacions de gana i sacietat: limitar el temps dels menjars a 20-30 minuts, fer un nombre d’àpats adequat a l'edat, evitar els pica-piques i la ingesta excessiva de líquids entre àpats, servir quantitats d'aliment apropiades a l'edat i al creixement de l’infant.
Els pares han de triar el tipus d'alimentació i els horaris, i s’ha de permetre als infants que triïn la quantitat.
El patró alimentari dels adults responsables de l’infant ha de constituir un model de referència coherent, ja que l'aprenentatge per imitació és clau en l'adquisició d'hàbits alimentaris en la infància.
La introducció d’aliments nous ha de ser gradual i repetitiva (fins a 8-15 ocasions) per aconseguir que l’accepti. Per a molts infants, canvis molt petits són suficients: un plat diferent, un nou tall, separar els ingredients, un canvi en la temperatura...
S'ha d’afavorir el contacte dels infants amb el menjar amb les mans, perquè explorin les noves textures i els aliments. Cal tolerar sense por que s’embrutin amb el menjar.
S’ha d’afavorir l'autonomia de l'infant durant els àpats de forma progressiva.