Addenda. Qualitat i seguretat en la pràctica logopèdica

La seguretat psicosocial és una dimensió sovint menys visible però igualment essencial en la pràctica logopèdica. El contacte continu amb persones i famílies en situacions de vulnerabilitat, l’exigència de resultats i la càrrega emocional associada a la millora o no dels pacients poden derivar en estrès crònic, ansietat i esgotament professional. Per això, la prevenció dels riscos psicosocials és un objectiu prioritari tant per als professionals com per a les organitzacions que els contracten.

Factors de risc psicosocial
Els factors de risc psicosocial més comuns en logopèdia són l’estrès relacionat amb l’atenció a pacients amb patologies complexes, la pressió per gestionar les expectatives de les famílies, la necessitat constant de comunicació efectiva i la càrrega vocal diària. A tot això s’hi sumen situacions específiques, com ara treballar amb pacients que presenten deteriorament cognitiu avançat, casos en què la comunicació verbal és gairebé inexistent o famílies que viuen processos de dol o d’acceptació d’un diagnòstic sever.

Un altre factor que pot generar tensió és la solitud professional, especialment en consultes petites o aïllades on no hi ha un equip multidisciplinari proper. Aquesta manca de xarxa pot fer més difícil compartir situacions complexes o descarregar l’estrès derivat de la pràctica diària.

Estratègies de prevenció
Per minimitzar aquests riscos, cal implementar mesures de suport i d’autocura. La planificació de la jornada laboral ha d’incloure temps de pausa entre sessions, moments per preparar informes sense interrupcions i espais per coordinar-se amb altres professionals.

Les organitzacions poden fomentar programes de supervisió clínica, on els logopedes comparteixen casos, dubtes i dificultats emocionals amb altres col·legues i amb supervisors experimentats. Aquest suport contribueix a normalitzar les situacions de càrrega emocional i a buscar estratègies conjuntes per afrontar-les. Tant les entitats com els professionals poden ser proactius en aquest sentit. Els logopedes poden acudir al seu col·legi professional per impulsar la creació de grups de treball i supervisió que afavoreixin tant el desenvolupament tècnic com el benestar emocional.

A escala individual, el logopeda ha de tenir eines per gestionar l’estrès. La formació en tècniques de mindfulness, la participació en grups de suport entre iguals o la realització d’activitats de descans i d’autocura són mesures recomanades pel CLC per a la prevenció de riscos psicosocials.

Benestar vocal
Un risc psicosocial i físic específic en logopèdia és la fatiga vocal. El professional de la logopèdia utilitza la veu com a eina principal de treball: dona instruccions, emet sons, imita i distorsiona veus, manté converses constants i sovint ha de projectar la veu en espais que no sempre tenen la millor acústica.

Per prevenir disfonies i altres lesions vocals és essencial aplicar tècniques d’higiene vocal. Algunes bones pràctiques són beure aigua de manera regular, evitar parlar per sobre de sorolls ambientals elevats, utilitzar micròfons o amplificadors quan calgui, fer exercicis d’escalfament i relaxació vocal i planificar la jornada amb pauses de descans de la veu.

Assetjament i entorn laboral saludable
Els riscos psicosocials també poden provenir de l’entorn laboral. Situacions d’assetjament, manca de respecte entre companys o amb superiors, sobrecàrrega de tasques o conflictes constants poden convertir un espai de treball en una font d’estrès i inseguretat. Els centres han de disposar de protocols clars per prevenir, detectar i gestionar qualsevol situació d’assetjament laboral. A més, han de fomentar una cultura basada en el respecte, la comunicació assertiva i la col·laboració entre equips.

Equilibri entre vida personal i professional
Un altre aspecte clau per preservar la salut mental i emocional és l’equilibri entre la vida personal i la vida professional. Els professionals autònoms o els que treballen amb horaris extensos poden tenir més risc de veure que la seva activitat laboral envaeix l’espai privat. Establir límits clars d’horaris, respectar els dies de descans i desconnectar dels dispositius de treball fora de l’horari són mesures bàsiques per garantir un descans real.