16. Trastorns de l'alimentació pediàtrics

És essencial obtenir una història clínica precisa que permeti esbrinar els factors desencadenants i que mantenen del trastorn d'alimentació. No menys important és recollir el grau de preocupació dels pares, perquè repercuteix directament en la dinàmica de la ingesta diària.

HISTÒRIA CLÍNICA

• Motiu de consulta i grau de preocupació dels pares. Opinió del pediatre.
• Antecedents clínics que poguessin justificar el trastorn d'alimentació. Tractaments rebuts.
• Proves diagnòstiques i resultats.
• Dades del desenvolupament global (motor, comunicació i llenguatge, cognició). El deteriorament del funcionament sensorial oral inhibeix/limita l'acceptació i la tolerància dels líquids i les textures dels aliments esperades per a l'edat.

Després s'haurà de realitzar una exploració de la ingesta mitjançant vídeos aportats per la família, que es completaran amb l'avaluació directa davant el logopeda, quan l'infant hi estableixi una relació de confiança. Els pares han de portar aliments de casa perquè li resultin familiars.

ANÀLISI DELS ENREGISTRAMENTS DE SITUACIONS QUOTIDIANES D'ALIMENTACIÓ

• Entorn i ubicació: habitacions, estímuls, distraccions, persones que l'acompanyen.
• Instal·lacions: trona, cadira, dempeus, passejant. Postura, estabilitat global.
• Característiques dels aliments: selecció i presentació. Respostes sensorials i motores orals.
• Maneres d'administrar el menjar: utensilis, plats, quantitats, velocitat.
• Components emocionals: estratègies per animar a menjar, respostes a l'acceptació o al rebuig.

REGISTRE D'ALIMENTS

L'anàlisi dels aliments que admet i rebutja l'infant permet comprendre les característiques que li agraden (generalment cruixents, homogenis, saborosos o de sabors molt suaus) i els que no pot tolerar (textures amb grumolls o mixtes són les més comunes).

VALORACIÓ MIOFUNCIONAL

En la valoració miofuncional cal tenir en compte que, en el moment de publicació d'aquest document, no es disposa d'un protocol d'exploració miofuncional dissenyat específicament per valorar els problemes d'alimentació en població pediàtrica. Es recomana consultar el capítol dedicat a les disfuncions orofacials. Alguns instruments d'avaluació són:

• Examen miofuncional orofacial - MBGR (Marchesan et al., 2011).
• Eines per a l'avaluació de disfuncions orofacials del CLC (2013).
• Protocol d'avaluació en motricitat orofacial - PEMO (Susanibar et al., 2014).

OBSERVACIÓ D'INGESTA DIRECTA

En l'observació d'ingesta cal avaluar:

• Observació de l'entorn: motivació, context, distractors...
• Observació del pacient: postura, habilitats motores, aspectes cognitius i sensorials, coordinació succió-deglució-respiració, masticació...
• Observació de l'aliment: presentació del plat, textura, mida de l'aliment, preferència de textures...

Algunes de les proves i instruments que els logopedes han d'utilitzar per valorar les funcions orals es poden considerar que envaeixen el cos del pacient (com ara els miralls, depressors o els mateixos dits). En el aquest sentit, tant en l'exploració com en el tractament, és usual utilitzar aliments que s'ingereixen en la consulta. Cal recordar que aquestes proves i procediments s'han de realitzar en consultes o centres sanitaris que puguin respondre davant de qualsevol eventualitat que suposi un risc per al pacient.

El CLC aconsella els professionals clínics, investigadors i estudiants que efectuïn estudis de creació d’instruments d’avaluació en català i castellà del TAP.