Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
16. Trastorns de l'alimentació pediàtrics
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la intervenció i el manteniment dels trastorns de l’alimentació pediàtrica, especialment quan hi ha alteracions de la deglució o del desenvolupament de les habilitats alimentàries.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’impacte funcional, l’avaluació i la intervenció en els trastorns de l’alimentació pediàtrica, promou la creació d’instruments adaptats al context lingüístic i cultural en català i castellà.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i especialitzat, coordinat amb professionals de la medicina, la psicologia, la nutrició i la logopèdia, per garantir una intervenció integral basada en l’evidència.
Avaluació de la participació, activitats i qualitat de vida
Els aspectes psicosocials que afecten tant l'infant com als seus cuidadors poden tenir un paper rellevant en l'aparició de dificultats alimentàries. Aquests factors solen classificar-se en quatre àrees principals: desenvolupament, salut mental i conductual, entorn social i ambient físic. Encara que qualsevol alteració en un d'aquests àmbits pot desencadenar problemes en l'alimentació, sovint el Trastorn d'Alimentació Pediàtric (TAP) sorgeix de la interacció entre diversos o, fins i tot, tots aquests àmbits.
Els trastorns emocionals i conductuals, tant en l'infant com en els cuidadors, poden influir negativament en el seu comportament alimentari. En el cas de l'infant, la presència d'un temperament difícil, ansietat, alteracions de l'estat d'ànim o un pensament desorganitzat poden afavorir conductes alimentàries problemàtiques. Per la seva banda, els cuidadors, que solen afrontar múltiples demandes emocionals i pràctiques, poden experimentar nivells significatius d'estrès o travessar dificultats en la seva salut mental. Aquestes circumstàncies poden afectar la qualitat de les interaccions durant els àpats i reflectir-se en estils de criança més controladors o, per contra, en una supervisió menys consistent. Aquesta dinàmica té un caràcter bidireccional, ja que tant el comportament de l'infant com el del cuidador s'influeixen mútuament en el context de l'alimentació.
Per identificar possibles aversions alimentàries, s'utilitzen eines específiques d'avaluació, com el Qüestionari de Comportament Alimentari infantil (CEBQ) i el Mealtime Behavior Questionnaire (MBQ) desenvolupat per Berlin et al. el 2010.
Així mateix, l'escala Feeding Impact Scales (Estrem et al., 2020) permet valorar com l'alimentació de l'infant repercuteix en la vida emocional i pràctica dels pares i en el seu entorn familiar.