Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

12. Apràxia de la parla

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.

El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.

Bibliografia

  • Allison KM, Cordella C, Iuzzini-Seigel J, Green JR. Differential diagnosis of apraxia of speech in children and adults: A scoping review. J Speech Lang Hear Res. 2020;63(9):2952–2994. https://doi.org/10.1044/2020_JSLHR-20-00061
  • Duffy JR. Motor speech disorders: Substrates, differential diagnosis, and management. Mosby. 2013.
  • Duffy JR, Utianski RL, Josephs KA. Primary progressive apraxia of speech: From recognition to diagnosis and care. Aphasiology. 2020;35(4): 560-591. https://doi.org/10.1080/02687038.2020.1787732
  • Haley KL, Jacks A, Richardson JD, Wambaugh JL. Perceptually salient sound distortions and apraxia of speech: A performance continuum. Am J Speech Lang Pathol. 2017;26(2S):631–640. https://doi.org/10.1044/2017_AJSLP-16-0103
  • McNeill BC, Gillon GT, Dodd B. Effectiveness of an integrated phonological awareness approach for children with childhood apraxia of speech (CAS). Child Language and Teaching Therapy. 2009;25(3): 341–366.
  • Murray E, McCabe P, Ballard KJ. A systematic review of treatment outcomes for children with childhood apraxia of speech. Am J Speech Lang Pathol [Internet]. 2014;23(3):486–504. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1044/2014_AJSLP-13-0035
  • Montagut N, Borrego-Écija S, Herrero J, Lladó A, Balasa M, Muñoz E, et al. Escala Barcelona para la apraxia bucofonatoria: instrumento de evaluación cuantitativo. Neurologia. 2022;40(1):48-56. http://dx.doi.org/10.1016/j.nrl.2022.09.003
  • Munasinghe TU, Ariyasena ADK, Siriwardhana DD. Speech Therapy Interventions for Acquired Apraxia of Speech: An Updated Systematic Review. Am J Speech Lang Pathol. 2023;32(3): 1336-1359. https://doi.org/10.1044/2022_AJSLP-21-00236
  • Prezas RF, Hodson BW. The cycles phonological remediation approach. A AL Williams, S McLeod, RJ McCauley (Eds.), Interventions for speech sound disorders in children. Baltimore, MD: Brookes. 2010: 137-158.
  • Schor A, Aichert I, Ziegler W. A motor learning perspective on phonetic syllable kinships: How training effects transfer from learned to new syllables in severe apraxia of speech. Aphasiology. 2012;26(7): 880–894. https://doi.org/10.1080/02687038.2012.660458
  • Shriberg LD, Strand EA, Fourakis M, Jakielski KJ, Hall SD, Karlsson HB, Wilson DL, et al. A diagnostic marker to discriminate childhood apraxia of speech from speech delay: I. Development and description of the pause marker. J Speech Lang Hear Res. 2017;60(4): S1096–S1117. https://doi.org/10.1044/2016_JSLHR-S-15-0296
  • Wambaugh JL, Nessler C, Wright S, Mauszycki S, DeLong C. Sound production treatment for acquired apraxia of speech: Effects of blocked and random practice on multisyllabic word production. Int. J. Speech-Lang. Pathol. 2016;18(5):450–464. https://doi.org/10.3109/17549507.2015.1101161
  • Wasserman T, Wasserman LD. Childhood Apraxia of Speech. Apraxia: The Neural Network Model. Springer. 2023:97-110.