Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
12. Apràxia de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.
Informació mínima necessària del derivador
En el context de l’atenció extrahospitalària, l’usuari serà derivat al servei de logopèdia pel pediatre o pel metge neuròleg. En la derivació caldrà que aporti informació relativa a:
- Resultats de les exploracions neurofisiològiques amb informació sobre: parells cranials implicats en el procés de la parla, integritat del vel del paladar i valoració de la via aèria en relació amb la fonació; amb accés a les fonts primàries (imatges, àudios, gràfiques, etc.).
- Orientació diagnòstica i hipòtesi de l’impacte en la funcionalitat: sobretot cal la identificació de la malaltia de base i la diferenciació entre origen agut o progressiu.
- Temps d’evolució de la clínica.
- Proves complementàries relacionades realitzades, resultat, interpretació i data de realització.
- Repercussió de la clínica en les activitats de la vida diària del pacient i en l’àmbit laboral, si n’hi ha.
- Tractaments relacionats realitzats, tant farmacològics com rehabilitadors i quirúrgics, amb les dates de realització.