Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
12. Apràxia de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.
Rol del logopeda
Els logopedes són els professionals competents per a la realització del diagnòstic i els tractaments preventius, rehabilitadors i de manteniment de les apràxies de la parla. Aquesta atribució es desprèn de l’article 7.2f de la LOPS, que afirma que els logopedes desenvolupen les activitats de prevenció, avaluació i tractament dels trastorns de la parla, mitjançant tècniques terapèutiques pròpies de la seva disciplina. De la mateixa manera, de l’Ordre CIN/726/2009 que estableix els requisits mínims per a la verificació dels títols que habiliten per a l’exercici de la professió de logopeda, és palès que els logopedes graduats coneixen les bases anatomicofisiològiques de la parla, els seus trastorns i les tècniques i instruments per al seu diagnòstic logopèdic i les estratègies terapèutiques. Aquesta visió la comparteixen els documents de perfil professional, que declaren que la logopèdia té com a finalitat millorar les qualitats alterades de la parla o d’altres sistemes alternatius i augmentatius de comunicació.
Tal com indica el Codi deontològic del CLC, els logopedes han d’exercir la seva professió amb competència; per tant, les professionals que atenen aquesta població han d'estar adequadament formats per fer-ho. Els logopedes que diagnostiquen i tracten l'apràxia de la parla han de tenir habilitats en el diagnòstic diferencial de trastorns motors de la parla i trastorns comòrbids del llenguatge, coneixements especialitzats en trastorns de codificació fonològica i en teoria de l'aprenentatge motor i experiència en tècniques d'intervenció adequades, com poden ser la comunicació augmentativa i alternativa i les tecnologies de suport.