Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
12. Apràxia de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari expert en el diagnòstic diferencial, el tractament i el seguiment de l’apràxia de la parla. Ha de disposar de formació especialitzada en control motor, codificació fonològica i estratègies terapèutiques adaptades, inclosa la comunicació augmentativa i alternativa.
El CLC promou la recerca per conèixer la prevalença de l’apràxia de la parla al nostre territori, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció en català, i elaborar conjunts bàsics de categories CIF per avaluar el seu impacte funcional i en la qualitat de vida.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari que inclogui metges neuròlegs, fisioterapeutes i altres especialistes segons el cas, amb la participació activa de la família i l’ús de tecnologies de suport adequades per garantir la millor atenció integral.
Orientació interdisciplinària
Com en altres alteracions de la comunicació, la naturalesa i les manifestacions diverses de l’apràxia de la parla pot suposar que, per a una millor atenció de la persona afectada, sigui convenient el concurs d’altres professionals. Entre aquests altres professionals podem destacar: el fisioterapeuta (si preocupa la motricitat gruixuda o el to muscular general), el metge neuròleg (si el diagnòstic causal és incert o si s'identifiquen altres signes o símptomes neurològics) o un metge genetista (si els antecedents mèdics o familiars de l’infant suggereixen la possibilitat d'un trastorn neuroconductual d'origen genètic, com la síndrome X fràgil o la síndrome de Rett), cadascun des de la seva perspectiva i amb els procediments que li són propis.