16. Trastorns de l'alimentació pediàtrics

D'acord amb les aportacions de la Sociedad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica, les alteracions en el funcionament del tracte gastrointestinal superior estan relacionades amb el TAP. Pot originar-se principalment per problemes gastrointestinals, encara que també pot ser degut a malalties respiratòries. Les disfuncions en les estructures orofaríngies i laríngies afecten la mecànica normal de l'alimentació i dificulten el desenvolupament natural de les habilitats alimentàries. Quan l'acte de menjar provoca dolor o malestar, l'infant tendeix a rebutjar els aliments i, com a resposta, els cuidadors poden recórrer a mètodes coercitius per assegurar la ingesta nutricional. Les afeccions inflamatòries del tracte gastrointestinal superior també poden interferir en una alimentació adequada.

Tot i que no hi ha prou evidència concloent que relacioni de forma directa la malaltia per reflux gastroesofàgic amb el TAP, sí que s'ha identificat una connexió més clara entre aquest trastorn alimentari i l'esofagitis eosinofílica. Els problemes de motilitat i les alteracions funcionals del sistema digestiu també poden dificultar l'alimentació, especialment en casos com l'atrèsia esofàgica corregida, cirurgies com la fundoplicació o en la intolerància al volum alimentari, fins i tot sense diagnòstic de gastroparèsia, en infants amb malalties complexes. A més, els infants que han rebut nutrició enteral durant llargs períodes poden tornar-se dependents de la sonda, fins i tot quan ja no és necessària des del punt de vista clínic, però continuen sense poder alimentar-se per via oral.

Els menors amb cardiopaties congènites sovint requereixen estades hospitalàries perllongades amb cures intensives, fet que pot retardar el desenvolupament de les habilitats relacionades amb l'alimentació. Les intervencions quirúrgiques cardíaques poden provocar danys en el nervi laringi recurrent, que produeix paràlisi de la corda vocal esquerra i afecta la protecció de les vies respiratòries. En aquests casos, tant la hipòxia crònica com les possibles lesions del nervi vague poden influir en l'aparició d'intolerància alimentària i vòmits.

Els infants amb trastorns neurològics presenten un risc elevat de desenvolupar TAP, sobretot a mesura que creixen i les seves necessitats nutricionals superen la seva capacitat per alimentar-se adequadament. Els infants amb retards motors o cognitius severs solen enfrontar-se a més dificultats per alimentar-se. La disfàgia d'origen neurològic és comú en la infància, encara que també pot desenvolupar-se en etapes posteriors, per exemple, en infants amb paràlisi cerebral, fet que augmenta el risc d'aspiració crònica, amb conseqüències greus per a la salut.

També s'ha identificat una relació entre els trastorns del neurodesenvolupament, especialment el trastorn de l'espectre autista, i el TAP. Finalment, alguns menors que no consumeixen suficients calories per a un creixement adequat podrien presentar alteracions en els senyals biològics de la gana cosa que contribueix al desenvolupament del TAP.

Alguns estudis apunten també a una influència genètica en la predisposició a acceptar certs gustos.