16. Trastorns de l'alimentació pediàtrics

Grau 0 - lleu: requereix suport mínim o puntual

En aquest primer nivell, l'infant presenta dificultats lleus relacionades amb l'alimentació, com ara selectivitat limitada, rebuig ocasional de certs aliments o preferències marcades per determinades textures. Aquestes dificultats no interfereixen de forma significativa en l'estat nutricional ni en el desenvolupament ponderoestatural, i l'autonomia durant els àpats sol estar preservada. Les estratègies d'intervenció solen ser preventives o de baix impacte, centrades en l'assessorament a les famílies i la introducció de rutines estructurades. Les conseqüències funcionals d'aquest nivell d'afectació són poc rellevants en el context escolar o social.

Grau I - moderat: requereix suport regular

Aquest grau inclou els menors amb dificultats alimentàries més consistents i afecten parcialment la qualitat de la ingesta. És freqüent observar una alimentació limitada a un nombre reduït d'aliments, dificultats lleus de masticació o comportaments evitatius davant noves propostes alimentàries. L'autonomia durant els àpats està compromesa i requereix supervisió o assistència regular. La intervenció logopèdica i nutricional ha de ser sistemàtica i, en molts casos, és necessària la coordinació amb l'entorn educatiu. Les conseqüències poden incloure un impacte moderat en la dinàmica familiar, la socialització durant els moments dels àpats i el benestar emocional de l’infant.

Grau II - greu: requereix suport substancial

En el tercer grau, el trastorn alimentari adquireix un caràcter més sever, amb una ingesta oral clarament insuficient en quantitat o qualitat per garantir un desenvolupament físic i nutricional adequat. Solen coexistir dificultats significatives en la masticació o la deglució, així com una forta aversió al menjar. L’infant requereix assistència directa durant els àpats i pot mostrar conductes d'oposició o angoixa davant l'alimentació. La intervenció requereix un abordatge multidisciplinari intensiu, que pot implicar la participació de logopedes, dietistes, pediatres i psicòlegs. Les repercussions s'estenen a l'àmbit familiar, amb nivells d'estrès elevats, i a la participació escolar, amb limitacions funcionals notables.

Grau III - molt greu: requereix suport intensiu

En aquest grau, les dificultats en l'alimentació oral són molt severes i poden coexistir amb risc nutricional greu o trastorns mèdics associats. L'infant presenta una ingesta oral molt reduïda o limitada exclusivament a certes consistències o volums. És comú la utilització parcial de vies alternatives d'alimentació, com la sonda nasogàstrica o la suplementació nutricional. L'autonomia és pràcticament absent i els àpats solen requerir una alta estructuració i vigilància. La intervenció sanitària i logopèdica és intensiva, amb un seguiment estricte en contextos clínics i domiciliaris. Les conseqüències funcionals són altament significatives i afecten de manera directa la salut general, l'escolarització i la qualitat de vida familiar.

Grau IV - extrema complexitat: requereix suport total i especialitzat

El grau més sever es redueix als casos en què la ingesta oral és completament absent o suposa un risc vital. Els infants en aquest grup depenen totalment de l'alimentació enteral (gastrostomia o altres mètodes) i solen presentar comorbilitats neurològiques, mèdiques o del desenvolupament que compliquen encara més l'abordatge clínic. La participació en contextos alimentaris convencionals és nul·la, i les manifestacions clíniques inclouen disfàgia greu, hipersensibilitat oral extrema o rebuig total de qualsevol forma d'alimentació per via oral. La intervenció ha de ser altament especialitzada i sostinguda en el temps, requereix equips interdisciplinaris i dispositius d'atenció sanitària avançada. Les conseqüències funcionals són greus, amb una elevada dependència, restriccions socials importants i un impacte profund en la dinàmica i salut emocional de l'entorn familiar.