Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
7. Trastorn del desenvolupament dels sons de la parla
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció i la intervenció en els trastorns del desenvolupament dels sons de la parla, i ha de mantenir una formació actualitzada per adaptar-se als avenços en les definicions, els instruments i les tècniques terapèutiques, així com adaptar-se a la diversitat lingüística dels infants del nostre entorn.
El CLC promou la recerca per conèixer-ne la prevalença local, desenvolupar instruments d’avaluació i intervenció adaptats als contextos lingüístics català i castellà, i crear conjunts bàsics de categories CIF que permetin identificar els elements afectats pels trastorns del desenvolupament dels sons de la parla.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari basat en l’evidència, en què el diagnòstic i tractament són essencialment logopèdics, amb interconsultes a especialistes en neurologia, otorrinolaringologia o psicologia quan sigui necessari, garantint així una intervenció integral i centrada en la persona.
Criteris per a la indicació del tractament
En general, són tributaris de logopèdia els pacients amb TDSP susceptibles de millora amb tractament logopèdic, en la seva simptomatologia o en l’impacte del trastorn en la seva vida quotidiana.
L'estimulabilitat i la intel·ligibilitat s'han identificat com els predictors més eficaços per a la normalització de la parla en comparació amb la presència d'errors atípics i la competència limitada en el llenguatge expressiu. En conseqüència, s'aconsella atorgar prioritat dins dels serveis de logopèdia a aquells infants que presentin nivells baixos d'intel·ligibilitat i estimulabilitat, ja que és menys probable la remissió espontània precoç dels signes.