Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
3. Afàsia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i el tractament rehabilitador i de manteniment dels trastorns del llenguatge, inclosa l’afàsia.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en l’afàsia, i promou el desenvolupament d’instruments adaptats a la llengua i la cultura del nostre entorn.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en proves científiques, centrat en la persona i la seva realitat comunicativa, amb la col·laboració de les famílies i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Gradació de severitat, conseqüències i suports
Grau 0: limitació mínima per entendre i expressar-se
Ocasionalment, es manifesten parafàsies, tria de paraules poc precises, alteracions lleus en sintaxi o dificultat lleu en comprensió de frases o expressions complexes. El pacient pot expressar dificultats subjectives no evidents per a l’oient.
Grau I: alteració moderada per entendre o expressar-se
Fluència baixa o limitacions en la comprensió. Dificultats per trobar la paraula adient amb un discurs imprecís, articulació lenta amb esforç articulatori per fenòmens parafàsics. A vegades, les dificultats de comprensió són evidents. Les dificultats es compensen amb ajuda de l’interlocutor o per les estratègies que adquireix el pacient.
Grau II: limitació severa per comprendre o expressar-se
Limitació greu de l’expressió i la comprensió, que fan gairebé impossible tenir una conversa. Es limita a temes quotidians i molt coneguts per al pacient. La comunicació està severament alterada amb interlocutors no familiaritzats amb la problemàtica.
Grau III: limitació greu per comprendre i expressar-se
Llenguatge reduït a paraules aïllades amb errors articulatoris o parafàsies que poden donar lloc a jargó. Comprensió molt limitada, atenent només ordres simples. Amb ajuda, el pacient pot mantenir una mínima conversa sobre temes molt coneguts. No aconsegueix expressar les idees, però col·labora amb l’examinador.
Grau IV: limitació total per entendre i expressar-se
Pot haver-hi manca total de llenguatge o reduït a estereotípies verbals. En altres casos, amb nul·la comprensió i jargó amb logorrea com a única expressió. La comunicació es redueix a expressions incompletes, l’oient necessita fer inferències, preguntes o endevinació. L’intercanvi d’informació és mínim i el pes de la comunicació el porta l’interlocutor.