Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
3. Afàsia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i el tractament rehabilitador i de manteniment dels trastorns del llenguatge, inclosa l’afàsia.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en l’afàsia, i promou el desenvolupament d’instruments adaptats a la llengua i la cultura del nostre entorn.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en proves científiques, centrat en la persona i la seva realitat comunicativa, amb la col·laboració de les famílies i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Signes clínics
La població amb afàsia és heterogènia, amb perfils individuals de deteriorament del llenguatge que varien en termes de gravetat i grau d’implicació en totes les modalitats de processament del llenguatge. La variació de la gravetat de les deficiències expressives, per exemple, pot anar des de presentar dificultats ocasionals per trobar paraules fins a no tenir cap mitjà eficaç de comunicació verbal. En dèficits de comprensió, la gravetat pot anar des de lleugeres dificultats en les estructures complexes fins a dificultats semàntiques en les paraules aïllades. En alguns casos els pacients poden presentar anosognòsia, manca de percepció dels seus dèficits funcionals, o altres alteracions cognitives que poden quedar emmascarades pel trastorn de llenguatge. La gravetat de l’afàsia també pot variar amb el pas del temps, ja que un aspecte de la dificultat del llenguatge pot millorar, mentre que d’altres es mantenen deteriorats.
Les lesions a l’hemisferi esquerre del cervell causen afàsia a la majoria dels dretans i al voltant de la meitat dels esquerrans. Les persones amb afàsia també poden tenir altres alteracions que han de ser ateses per un logopeda, com disàrtria, apràxia o problemes de deglució. Si la lesió afecta també altres xarxes neuronals que influeixen en el moviment, es pot veure afectada la seva coordinació o automaticitat.
El dany a l'hemisferi dret, tot i no afectar habitualment la recuperació de paraules, la sintaxi o la repetició, pot provocar dèficits significatius en la comprensió i producció del discurs, la comunicació pragmàtica i el processament semàntic. Això inclou dificultats per entendre llenguatge abstracte, figuratiu, acudits, ironia, sarcasme i emocions, així com impediments per fer inferències i captar significats globals. En la producció del discurs es manifesta amb comentaris egocèntrics, tangencials i desorganitzats. També pot reduir l’expressivitat emocional, amb veu monòtona i expressions facials limitades, i sovint es combina amb dèficits cognitius com la manca d’atenció, negligència visual unilateral, anosognòsia, dificultats en el raonament i el funcionament executiu, i poca consciència emocional.
La CIF (per les sigles en anglès d’ICF, International Classification of Functioning, Disability and Health) va ser desenvolupada per l’OMS (2001) amb l’objectiu d’oferir una perspectiva biopsicosocial de la salut. Proporciona un marc per abordar la discapacitat i el funcionament d’una persona en el seu context i en la seva vida quotidiana. En la CIF, l’afàsia implica funcions d’orientació (b114), atenció (b140), memòria (b144) i funcions cognitives superiors (b164), del llenguatge (b167) i relacionades amb el càlcul (b172).