Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

El logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i el tractament rehabilitador i de manteniment dels trastorns del llenguatge, inclosa l’afàsia.

El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en l’afàsia, i promou el desenvolupament d’instruments adaptats a la llengua i la cultura del nostre entorn.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en proves científiques, centrat en la persona i la seva realitat comunicativa, amb la col·laboració de les famílies i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.

Impacte en la vida de la persona

L’afàsia pot afectar qualsevol persona, independentment de la seva edat, gènere, nivell d’educació i grup social. Pot provocar grans limitacions en la participació social i en la qualitat de vida i es pot associar a l’aïllament social i a l’atur. Tot i que és més freqüent en població adulta, també pot aparèixer en edat pediàtrica a causa de lesions cerebrals adquirides. 

Els símptomes afàsics poden canviar amb el pas del temps. És possible que algunes dificultats millorin amb el pas del temps, mentre que d’altres poden romandre alterades de manera permanent. La gravetat de l’afàsia, les limitacions de la comunicació i l’activitat, l’angoixa emocional, altres problemes mèdics i factors socials afecten la qualitat de vida relacionada amb la salut de pacients amb afàsia. 

Seguint la codificació de la CIF, l’afàsia afecta l’aprenentatge i aplicació del coneixement (d1), la comunicació (d3), funcions d’autocura (d5), de vida domèstica (d6), les interaccions i relacions interpersonals (d7), les àrees principals de la vida (d8) i la vida comunitària, social i cívica (d9). 

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer recerca per a la creació de conjunts bàsics de categories de la CIF (Core Sets) per identificar els elements en què incideix l’afàsia i les alteracions lingüístiques corresponents.