Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia
3. Afàsia
Descarrega el capítolEl logopeda és el professional sanitari competent per a l’avaluació, el diagnòstic i el tractament rehabilitador i de manteniment dels trastorns del llenguatge, inclosa l’afàsia.
El CLC impulsa la recerca sobre la prevalença, l’avaluació i la intervenció en l’afàsia, i promou el desenvolupament d’instruments adaptats a la llengua i la cultura del nostre entorn.
El CLC defensa un abordatge interdisciplinari i basat en proves científiques, centrat en la persona i la seva realitat comunicativa, amb la col·laboració de les famílies i altres professionals sanitaris. Aconsella evitar l’ús de pràctiques mancades d’evidència científica o allunyades dels estàndards actuals de qualitat assistencial.
Causes
L’etiologia més freqüent és a conseqüència d’una lesió cerebral. Pot produir-se a causa d’un dany cerebral, entre els quals destaquen: malalties vasculars cerebrals, traumatismes cranioencefàlics, procediments quirúrgics, epilèpsia, tumors intracranials, malalties parasitàries i infeccions al cervell (encefalitis i encefalomielitis).
En el cas de l’envelliment trobem malalties neurodegeneratives que poden ocasionar afàsia en alguna de les seves fases evolutives. Un exemple és l’afàsia primària progressiva, una síndrome neurodegenerativa caracteritzada per un deteriorament progressiu del llenguatge per l’afectació predominant de les regions perisilvianes.