Vés al contingut

Declaració de posicionaments i bones pràctiques en l'exercici professional de la logopèdia

10. Disglòssia

Descarrega el capítol

El logopeda és el professional sanitari competent per a la prevenció, diagnòstic i intervenció dels trastorns orgànics dels sons de la parla, amb formació especialitzada en l’avaluació anatomicofisiològica i funcional, i en l’aplicació de tècniques terapèutiques pròpies per a la millora, la rehabilitació i el manteniment de la parla afectada.

El CLC impulsa la recerca per conèixer la prevalença local dels trastorns orgànics dels sons de la parla, per desenvolupar instruments d’avaluació específics en català i castellà, i per establir intervencions basades en l’evidència científica que millorin la qualitat de vida i la comunicació de les persones afectades.

El CLC defensa un abordatge interdisciplinari per garantir una atenció integral, que coordini logopedes, pediatres, cirurgians maxil·lofacials, otorrinolaringòlegs, neuròlegs, nutricionistes, odontòlegs, infermers i psicòlegs, i promou la intervenció primerenca, la derivació adequada i l’avaluació periòdica en un marc de seguretat i compliment dels protocols sanitaris.

Impacte en la vida de la persona

Les dificultats de parla associades a la fissura labiopalatina poden persistir fins a l'adolescència i l'edat adulta i poden tenir un impacte en l'autoestima i la facilitat de comunicació en entorns educatius, socials i laborals.

Les dificultats de parla poden persistir per diversos motius, com són:

  • La manca d'accés a serveis de logopèdia adequats, fet que dona lloc a patrons de parla compensatoris que poden ser més difícils de canviar.
  • Obstacles anatòmics persistents, com ara maloclusió severa o fissura labiopalatina no tractada.
  • Expectatives de fracàs.
  • Habilitats d'autocontrol poc desenvolupades.
  • Falta de motivació.

 

En relació amb les activitats i la participació, la disglòssia incideix en tasques i demandes generals (d2), activitats de comunicació (d3), d’autocura (d5) i de les interaccions i relacions interpersonals generals (d7). Amb el pas del temps, pot afectar el treball (d840-d859), la vida econòmica (d860-d879) i el conjunt de la vida comunitària, social i cívica (d9). Al final del capítol, trobareu detallades les afectacions de la disglòssia en el quadre de la codificació CIF..

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis per a la creació de conjunts bàsics de categories de la CIF (Core Sets) per identificar els aspectes de la vida quotidiana en què incideixen els trastorns orgànics dels sons de la parla.