8. Trastorns del desenvolupament de l'aprenentatge

TRACTAMENT DELS TDAp AMB DIFICULTATS EN LA LECTURA

Les intervencions han de ser sistemàtiques, sostingudes i intensives, amb pràctica freqüent. La identificació i intervenció precoç milloren notablement el pronòstic, i eviten l'espiral negativa de fracàs acadèmic i baixa autoestima. El tractament s’ha de basar en una avaluació individualitzada, amb objectius flexibles segons l’evolució.

L’ensenyament ha de ser explícit, amb instruccions clares, modelatge d’estratègies, pràctica guiada i retroalimentació constant. Les tasques de lectura han de tenir un propòsit funcional i connectar amb els interessos de l’alumne, tot afavorint la seva implicació: la finalitat no és que “li agradi llegir” sinó que trobi sentit a allò que llegeix.

Cal subratllar que no existeix cap intervenció eficaç sense pràctica directa de les habilitats afectades. Llegir, escriure o calcular són condicions necessàries per millorar aquestes competències. L’evidència descarta enfocaments basats exclusivament en processos generals com la memòria, la motricitat o l’atenció si no s’acompanyen d’instrucció específica.

Infància

En aquesta etapa es treballen els fonaments de la lectura. Les intervencions amb més evidència són:

• Desenvolupament de la consciència fonològica combinada amb l’ensenyament de la correspondència so-grafema.
• Ensenyament explícit i seqüencial de les regles de descodificació.
• Mètodes multisensorials estructurats (com Orton-Gillingham) que reforcen la connexió fonema-grafema.

Un cop assolida una base en descodificació, es recomana entrenar la fluïdesa mitjançant la lectura repetida, la lectura guiada amb retroalimentació i tècniques de cronometratge per millorar la velocitat sense comprometre’n la precisió. A partir del cicle mitjà, s’han d’introduir estratègies de comprensió com el treball de vocabulari, les inferències i els resums.

Adolescència

Les intervencions han d’adaptar-se a materials més complexos i tenir en compte la motivació, sovint afectada per anys de dificultats. Tot i que les millores són més modestes, la intervenció sistemàtica continua essent efectiva. Aquestes pràctiques no eliminen totalment les dificultats, però mitiguen el seu impacte en el rendiment acadèmic i faciliten l’aprenentatge de continguts.

Els programes més eficaços combinen:

• Treball fonològic i de fluïdesa amb materials apropiats a l’edat.
• Estratègies de comprensió i tècniques d’estudi com el resum o l’elaboració de preguntes.
• Estratègies de motivació i autoregulació (objectius personals, elecció de lectures i retroalimentació positiva).
• Recursos tecnològics (text a veu, audiollibres i apunts digitals) com a suport per accedir al currículum mentre es treballa la lectura.

Edat adulta

Tot i que menys habituals, les intervencions poden ser útils si s’orienten cap a objectius funcionals. Els adults poden millorar habilitats concretes com l’ortografia o la cal·ligrafia a través de:

• Cursos d’alfabetització i escriptura funcional centrats en tasques reals (correus, formularis).
• Entrenament en cal·ligrafia per millorar-ne la llegibilitat.
• Tallers d’escriptura amb suport tecnològic (dictat per veu, correctors automàtics, plantilles digitals).

Aquestes intervencions, tot i tenir una evidència limitada, són ben valorades per la seva aplicabilitat i impacte en l’autonomia.

TRACTAMENT DELS TDAp AMB DIFICULTATS EN L’EXPRESSIÓ ESCRITA

Infància

Durant aquesta etapa, les dificultats poden afectar tant la forma com la correcció del text escrit. Les intervencions amb més suport empíric per a la disgrafia es basen en:

• Pràctica freqüent i guiada de traçats amb retroacció immediata.
• Supervisió de la postura, la pinça digital i el moviment gràfic.
• Activitats d’escriptura significatives que integrin les habilitats motrius treballades.

Pel que fa a la disortografia, són efectives les intervencions que combinen:

• Ensenyament explícit de correspondències so-grafema i regles ortogràfiques bàsiques.
• Treball sistemàtic de patrons morfològics i ortografia de derivats.
• Aprenentatge visual i semàntic de paraules d’ús freqüent amb suport mnemotècnic.
• Estratègies d’autocorrecció i revisió estructurada.

Adolescència

Les dificultats d’escriptura sovint persisteixen en aquesta etapa, per la qual cosa cal adaptar les intervencions al perfil i context acadèmic de l’alumne.

Per a la disgrafia, es recomana:

• Introducció progressiva de la mecanografia com a alternativa funcional.
• Suport en la planificació i revisió de textos, amb enfocament en l’organització del contingut.

En el cas de la disortografia, són útils:

• Consolidació de regles ortogràfiques i morfològiques mitjançant escriptura contextualitzada.
• Ús de tecnologia de suport (correctors i predicció de text) com a recurs complementari.
• Estratègies metacognitives per revisar i autoregular la producció escrita.

Edat adulta

La intervenció ha d’estar orientada a objectius pràctics i a l’autonomia en tasques d’escriptura quotidiana.

En casos de disgrafia: es prioritza l’ús de processadors de text i dictat per veu com a eines principals de comunicació escrita.

En casos de disortografia: es recomana el suport tecnològic per a la correcció i revisió (lector de pantalla i corrector automàtic), la pràctica guiada en contextos reals i l’ensenyament d’estratègies adaptades a les seves necessitats.

TRACTAMENT DELS TDAp AMB DIFICULTATS EN MATEMÀTIQUES

Infància

Les intervencions més eficaces es fonamenten en l’ensenyament explícit i estructurat de conceptes numèrics i operatius. Els elements clau són:

• Instrucció sistemàtica de les operacions bàsiques i el valor posicional.
• Activitats orientades al desenvolupament del sentit numèric i les relacions entre quantitats.
• Ús de materials manipulatius (com regletes o blocs base deu) lligats a representacions simbòliques.
• Programes digitals adaptatius que reforcen els aprenentatges mitjançant pràctica interactiva.

Adolescència

En aquesta etapa, sovint és necessari recuperar coneixements fonamentals mentre es dona suport als continguts curriculars més avançats. Són útils:

Reaprenentatge de conceptes bàsics amb suport visual i guiat.
Tutorització personalitzada per abordar continguts com fraccions, equacions o geometria.
Ús estratègic de tecnologies de suport (calculadores i apps visuals) que redueixen la càrrega cognitiva i faciliten la comprensió.

Edat adulta

L’objectiu principal és la funcionalitat matemàtica en contextos reals. Es recomana:

• Ensenyament aplicat a situacions quotidianes com pressupostos, percentatges, conversions o gestió dels diners.
• Entrenament en l’ús de tecnologies accessibles (calculadores, aplicacions financeres i plantilles digitals).
• Desenvolupament d’estratègies per guanyar confiança i seguretat davant les tasques numèriques habituals.

Programes amb evidència científica

En l’àmbit de la intervenció logopèdica en TDAp hi ha pocs programes d’intervenció que disposin de nivells d’alta recomanació. Molts d’ells presenten una evidència escassa o controvertida, i molt pocs han estat replicats en diferents contextos. Presentem tres programes d’alta qualitat que encara no estan a disposició d’usuaris en llengua catalana o castellana:

• RAVE-O (Retrieval, Automaticity, Vocabulary, Engagement with Orthography): programa d’intervenció centrat en la fluïdesa lectora, desenvolupat per Maryanne Wolf. Incorpora components de processament semàntic, morfosintàctic, ortogràfic i fonològic per millorar la lectura automatitzada i comprensiva.
• Number Race (Dehaene et al.): programa digital desenvolupat per entrenar el sentit numèric i les habilitats bàsiques de càlcul en infants amb dificultats en matemàtiques. Ha estat validat en diversos estudis internacionals i es basa en la teoria del triple codi del processament numèric.
• Catch Up Numeracy (Holmes i Dowker, Universitat d’Oxford): programa d’intervenció centrat en el desenvolupament d’estratègies numèriques personalitzades. Ha demostrat eficàcia en diversos estudis i destaca per la seva estructura flexible i l’enfocament individualitzat. Aquest programa és especialment recomanable per la seva qualitat i fonamentació.

Aplicacions i mètodes per treballar els diferents processos de lectura, escriptura i matemàtiques:

• Smartick lectura: eina orientada a treballar la lectura des d’edats primerenques (quatre anys), amb l’objectiu de prevenir dificultats.
• Tradislexia: videojoc en 3D creat a la Universitat de La Laguna, que pretén entrenar tots els processos cognitius implicats en la lectura i afectats en la dislèxia.
• Galexia: aplicació educativa per millorar la dislèxia i les dificultats en el llenguatge oral, així com per aconseguir fluïdesa lectora en persones de totes les edats: infants i adults. Aquesta aplicació dona suport al programa d’intervenció de Serrano i col·laboradors validat científicament. Combina els mètodes de lectura repetida i lectura accelerada per millorar les habilitats lectores.
• Ubinding: aplicació desenvolupada a la Universitat de Barcelona, destinada a la detecció, prevenció i millora de les habilitats lectores.
• Diverlexia: mètode creat per Carmen Silva, que ofereix recursos estructurats per intervenir en dificultats lectores des d’un enfocament fonològic i multisensorial.
• Mètode Glifing: programa d’entrenament lector creat per Montserrat Garcia, basat en la lectura repetida i l’entrenament personalitzat a través d’una plataforma digital. Està pensat per a infants amb dificultats de lectura i dislèxia.

El CLC aconsella a professionals clínics, investigadors i estudiants fer estudis sobre la intervenció logopèdica en els TDAp.